L'Aleix a ca la Toca

A les 12 de la nit d’avui, dijous 1 de juny del 2006, comença la cursa de veritat. Una cursa d’obstacles per al nostre país. Aquests dies ja s’estan prohibint actes, negant permisos, posant entrebancs per a l’organització d’actes demanant el NO si no tenen l’aval d’un partit amb representació al Parlament de Catalunya -però, que estem davant d’unes eleccions partidàries? Que no som iguals els ciutadans davant la llei? Que no rau en el poble la sobirania? Que no es tracta de dir sí o NO -o nul o blanc o Llúcia-?-
L’obstacle de la gran apretada mental i moral que ens faran els tebis, els penedits i els de les menjadores -Colomines, Sanchez, nòmines de la premsa i de la Diputació…-.
L’obstacle de la poca fe de tantes persones de bona fe davant de personatges tan "atractius" com el senyor Zaragoza i els seus rètols de campanya PSOE-PP.
L’obstacle del neguit mediàtic del Mas i el Duran davant la possibilitat que les seves bases facin botifarra abans d’hora al Maragall.
I potser, encara, el coitus interruptus d’una part de la direcció d’ERC davant la possibilitat que el NO sigui més gran del que toca i se’n vagin definitivament pel pedregar tripartis, conselleries, influències a Madrid i altres elements d’encaix.
I no oblidéssim el paper "neutral" -ja ho diu la cançó "la premsa és lliure, no hi ha manipulació"- dels mitjans de comunicació donant informació a dojo sobre les campanyes i accions pel NO, informant-nos neutralment dels continguts del nou estatut, fent entrevistes contínuament a persones amb projecció pública que defensin el NO, etcètera.
Però enmig de tot això, la convicció que comença a ser hora de passar full i deixar les noses de viure rellogats ens permetrà que el segon salt de Patum sigui un brindis per l’autodeterminació.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!