L'Aleix a ca la Toca

Des d’ahir i fins demà, i amb la recança infinita de no poder-hi haver anat, s’està desenvolupant un potent, interessant i necessari congrés sobre l’Horta. Una necessària, diria que imprescindible, reflexió conjunta sobre un dels espais més importants del nostre país i dels més greument amenaçats però encara vius.
Adelerat de saber-ne conclusions, ponències i propostes. Les sensacions dels organitzadors i els participants. I la possibilitat que el país tingui eines per fer possible que aquesta vida encara existent es pugui projectar al futur.
Crec que cal donar la més sincera enhorabona als organitzadors i valorar com un èxit la seva celebració, pel volum, per la dificultat, per la xarxa establerta i pel moment.
Una sort disposar d’una gent com la que ho ha fet possible.

A continuació podeu llegir un comunicat sobre continguts i objectius del Congrés

(Segueix)

El III Congrés d’Estudis de l’Horta Nord analitzarà la viabilitat econòmica de l’Horta

El proper dijous 10 de febrer s’iniciarà el III Congrés d’Estudis de l’Horta Nord organitzat pel Departament d’Enginyeria Rural i Agroalimentària de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agronòmica i del Medi Natural (Universitat Politècnica de València) i el Centre d’Estudis de l’Horta Nord.

L’encontre, que tindrà lloc al Saló d’Actes de la citada Escola i al centre Cívic d’Alfara del Patriarca, reunirà més d’un centenar d’especialistes en diverses disciplines que, al llarg de tres dies, analitzaran el passat, el present i el futur de l’Horta. Concretament, s’exposaran fins a trenta-vuit ponències i comunicacions agrupades en nou àrees: Història i Arqueologia, Art i Patrimoni, Cultura Popular, l’Horta Contemporània, L’Espai Agrari, Ensenyament, Les Imatges de l’Horta, Ordenació Territorial i La Viabilitat Econòmica de l’Horta.

Aquesta darrera àrea concentra un dels punts d’interès del Congrés perquè servirà per analitzar els recursos i estratègies de què es disposa per assegurar una viabilitat econòmica de la qual depèn, en bona part, la conservació d’aquest espai tan singular.

Entre els experts que hi participaran, cal destacar la presència de Thomas F. Glick (Universitat de Boston), que pronunciarà la conferència inaugural. Glick, Doctor en Història per la Universidad de Harvard, llicenciat en àrab per la Universitat de Columbia i investit recentment Doctor Honoris Causa per la Universitat de València, és autor d’un dels treballs de referència sobre el regadiu valencià (Regadío y sociedad en la Valencia medieval) i la seua conferència versarà sobre fins a quin punt aquest regadiu és deutor del model establert durant la dominació musulmana. A més de Glick, intervindran com a ponents convidats Enric Guinot, de la Universitat de València) i Joan Olmos i José María García Álvarez Coque de la Universitat Politècnica de València.

Amb el PATH sobre la taula

Un altre element central de l’encontre serà el Pla d’Acció Territorial de l’Horta que protagonitzarà una de les sessions i al qual es dedicarà una taula redona que comptarà amb alguns dels seus redactors i representants de la societat civil, dels sindicats de llauradors i del món acadèmic.

Com expliquen els organitzadors del Congrés, “el PATH és, sense cap mena de dubte, el intent més ambiciós i estructurat, per banda de les administracions, de creació d’un marc legal que concilie la protecció de l’espai agrari de Horta de València amb les necessitats urbanístiques i de desenvolupament dels pobles que la integren. Tanmateix, la seua tramitació ha generat llums i ombres i no sembla resoldre els problema de fons. Per això plantegem el debat: perquè, malgrat les seues mancances, ara disposem d’un importantíssim instrument de partida”.

Activitats paral·leles

A banda de les sessions científiques, els organitzadors han dissenyat tot un seguit d’activitats paral·leles que completen un programa ben atapeït. Aquestes s’iniciaran el diumenge 6 de febrer amb la VIII Baixada del Carraixet que s’iniciarà de bon matí des de la Rambla de Bétera fins a Alfara del Patriarca. I continuaran després amb un mercat de productes ecològics que s’instal·larà en la Universitat Politècnica el dijous 10 de febrer i la inauguració de tres exposicions: la mostra col·lectiva de pintura “L’Horta. Paisatges Recreats”, amb obres de Carlos Pérez-Bermúdez, Aurora Valero i Enric Ruiz que s’inaugurarà el dissabte 12 de febrer al Palau de la Senyoria d’Alfara del Patriarca; l’exposició fotogràfica “Érase una vez…” de fotografies d’Alfredo J. Llorens i l’exposició “Real Séquia de Moncada” que fa un recorregut per la geografía física i humana d’un dels principals eixos vertebradors de la comarca.

Finalment, com a cloenda del Congrés, hi haurà concert de la Colla Brials que presentarà a “El Teatret” d’Alfara del Patriarca un avançament del seu nou disc compacte dedicat a les músiques i cançons de l’Horta.

Hortografies. Primera Mostra Documental de l’Horta i el Regadiu

En paral·lel a les sessions científiques del Congrés se celebrarà també la primera mostra documental de l’horta i el regadiu, Hortografies. El festival està organitzat per la Fundació Assut en col·laboració amb el Centre d’Estudis de l’Horta Nord i la Universitat Politècnica de València i té com a objectedonar a conèixer la realitat de l’horta i dels regadius tradicionals, a través principalment d’obres audiovisuals de caràcter amateur: els seus valors naturals i culturals, les pressions que amenacen de fer-los desaparèixer o les dificultats per a trobar alternatives per a la seua viabilitat.

El festival s’estructura en dos apartats de programació. En primer lloc, la secció “Home, horta i regadiu”, fora de concurs, constituirà una mostra retrospectiva de pel·lícules, documentals o de ficció que contemplen la realitat dels sistemes de regadiu tradicionals dins o fora de les nostres fronteres. En aquesta secció s’exhibiran audiovisuals procedents de València, Mèxic, Holanda i França

El capítol a concurs estarà format per una selecció de curtmetratges d’índole amateur, la temàtica dels quals gire al voltant de la realitat del medi rural de la comarca valenciana de l’Horta, així com de qualsevol àmbit territorial de característiques similars. En concret, els documentals poden acollir-se a les següents temàtiques: patrimoni i diversitat, sistemes de producció i gestió de la terra i l’aigua, i problemàtica i conflicte social.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!