L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
Bé. Un cop passada la campanya electoral de les municipals. Un cop coneguts els resultats. Un cop proclamats els càrrecs electes. Una vegada s’ha pres possessió dels càrrecs. I un cop he acabat de fer el traspàs com a regidor sortint a les regidores entrants corresponents, crec que ha arribat el moment de començar a parlar de la política a Prats de Lluçanès.
Potser he esperat masa. Potser ho havia d’haver fet mentre era regidor… Potser. Però, la veritat, els blogs justificatius de les accions que es fan des del govern municipal se’m fan difícils de pair. Massa vegades els veig més com una propaganda que com una sincera aportació al debat. I no he volgut caure en aquesta sensació. Per això, lliure de responsabilitats, perquè vaig decidir no anar a la llista d’ERC amb la qual, com a independent, havia exercit l’acció de govern en les àrees de cultura i educació durant els darrers 4 ays, em proposo fer una interpretació d’allò que vagi passant en la política local -de CiU, al govern, i d’ERC, a l’oposició, i de les altres iniciatives que es donin independentment dels partits esmentats- i aportar la meva lliure i compromesa opinió.
Amb quatre dies de govern de CiU, recuperat, estan passant coses ben curioses, que per una banda demostren la clara intenció de visualitzar davant tothom que governen, un fet lògic i oportú des de la seva perspectiva, i per una altra, permet que se’ls comenci a veure el llautó, de quin peu calcen i d’on vénen.
Però, abans d’entrar en aquests temes, voldria fer una primera i lleugera aportació al debat necessari sobre per què CiU ha recuperat l’alcaldia i ho ha fet amb tanta diferència sobre ERC. Una mica de valoració i autocrítica crec que és interessant.
Sense cap mena de dubte, els motius que han fet que CiU recuperés la majoria a l’ajuntament de Prats de Lluçanès i que ERC tornés a l’oposició són múltiples i complexos, per la qual cosa arribar a esbrinar-los detalladament i correcta segurament és una tasca pràcticament impossible. Per això, em limitaré a deixar anar algunes idees i ja les aniré desenvolupant, si s’escau, més endavant.
En primer lloc, Prats de Lluçanès és un poble majoritàriament conservador i convergent, en el terreny estricte de la política institucional, per la qual cosa la tendència a CiU és més forta que no a l’inrevés.
D’altra banda, CiU va fer una campanya molt agressiva, amb moltes pressions, amb una bona dosi de mentides i mitges falsedats, que van contribuir a accentuar el clima de tensió.
Per la seva banda, ERC no va ser capaç de tensionar la moguda política, però no durant la campanya electoral, sinó des de molt temps abans.
Durant aquesta darrers 4 anys, l’equip de govern d’ERC, en conjunt, no va saber actuar amb fermesa, i quan ho va voler fer, va arribar tard i malament -en aquest sentit, la gestió de temes com el camp de gespa, el procés d’elaboració del POUM, la manca de decisió en el tema del personal de l’ajuntament, i específicament respecte de la secretaria…- han estat pesos de difícil portar.
CiU va saber jugar amb les velles maquinacions i amb les febleses del govern d’ERC i va crear un clima que va acabar pressionant l’equip d’ERC i aquest va ser incapaç d’encarar la situació -exceptuant el debat entre els dos candidats, organitzat per Vilaweb Lluçanès i El 9 nou, que va ser un triomf espectacular i força inesperat del candidat d’ERC-.
Un altre tema on les febleses d’ERC han estat manifestes ha estat el de la comunicació política. La incapacitat i la indecisió per fer arribar informacions, per donar a conèixer la ingent feina feta, per establir un canal comunicatiu amb el conjunt de la població, han estat altre factors a considerar.
Per la seva banda, CiU, que ha demostrat, durant quatre anys, una incapactat absoluta per fer oposició -el partit i l’avui alcalde, Lluís Vila-, han esperat el seu moment, que només ha arribat, de veritat, per la manca de projecte i convicció de l’equip de govern d’ERC.
Avui, amb la vella escola política autoritària, opaca i reaccionària instal·lada de nou al govern de l’ajuntament de Prats, ens adonarem com ha estat de greu haver deixat terreny lliure per a la victòria de CiU.
I és que cal reflexionar seriosament sobre les polítiques localistes i partidistes, contràries als interessos col·lectius. I en aquest sentit, ERC no va ser capaç de tenir prou cintura com per haver fet, en el seu conjunt, una política pròpia, al marge sempre que calgués de les directrius i els interessos del partit.
Bé, aquí n’hi ha un tros. Espero que el debat i les futures ampliacions i matisacions vagin fent més sòlida la història de quatre anys de canvis i d’il·lusions que ben segur que seran útils per al demà.
(AVÍS: Qualsevol escrit amenaçador o insultant serà directament esborrat, i qualsevol escrit anònim, no serà tingut en compte a cap efecte. Gràcies.)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aleix!
El teu silenci ens feia patir! Ara, però, s’enten tot: tenies tantes coses al pap que n’era ben difícil saber per on començar. Ho has fet amb una valentia inaudita a casa nostra, i amb una honestedat més inaudita encara.
No crec que faces molts amics amb la teua anàlisi sincera i esmolada i potser s’omplen els fòrums de fem virtual -o aparega alguna altra pintada miserable-. Sàpies, però, que aquesta teua renaixença ens fa ben feliços per dues raons: perquè constatem que no tot està podrit per la política partidista, la covardia ideològica i el tacticisme insolvent i perquè podem brandar amb orgull la teua amistat.
Josep Vicent