S’ompl el passeig de flors de xicranda, llavis molsuts que demanen escalf. Les branques també en van curulles. En terra rotllos blaus i liles d’un corpus lluminós ple de pietat pagana parlen d’aquest amor perdurable i constant que ens arriba pel maig i ens acompanya, primavera avall, fins l’entrada d’estiu.
Aquest color de criatura malferida, de vestit de nit , de nafra que fa via, és també el bell color que espero, sense saber-ho, quan s’acosta l’estiu però encara és primavera, un color que m’inunda cada matí quan vaig cap a la feina , un color de passeig d’horabaixa, de vida perdurable i força femenina.
La ciutat plena de xicrandes en flor té una bellesa madura i ampla, l’encalço entre carrers estrets i avingudes llargues, m’hi arrauleixo lentament pels cercles ombrívols, com una flor caiguda, que per amor es lliura.
Imatges: Xicranda i flor de xicranda, de MVS
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Un goig. La vida segueix el seu camí.
Bon diumenge.