Albert Fibla
De tornada d'enlloc
Vaig passar el cap de setmana de reis a Boí, al Pirineu, després de rebre el 2008 a Sant Pere Pescador, ben a prop dels Aiguamolls de l?Empordà. Entre la neu i la tramuntana, voltant de punta a punta del pais, he tornat a veure que a Barcelona vivim molt malament?
La casa rural es diu ?Mas del Joncar?, la trobareu a Sant Pere Pescador, a l?Alt Empordà, envoltada de fruiters i a tocar del ?Parc de Mig de dos Rius?, a la desembocadura del riu Fluvià. Un parell de daines, que a la Maite i a mí ens van semblar Bambi i la seva mare, ens van iluminar l?arribada, el vespre del diumenge 30 de desembre, tot anunciant-nos la proximitat de la reserva natural dels Aiguamolls. Hi anavem per rebre el 2008 i vàrem rebre també un bon glop de tramuntana renovadora i revitalitzant. L?Anna i en Miquel ens van obrir les portes de casa seva per, entre d?altres coses, oferir-nos una cuina tan senzilla com saborosa: sempre recordaré els magnífics canelons amb salsa de trompetes de la mort que en Miquel ens va preparar la nit de Cap d?Any.
Tres dies a Barcelona i, de nou, a viatjar. Aquest cop cap als Pirineus: a la Vall de Boí. Ens esperaven la meva mare, els meus germans, els meus nebots i els reis mags d?orient. Reunió familiar entre la neu i els regals. Dissabte 5 vàrem pujar fins a la presa de Cavallers, a 1785 metres d?alçada (la foto correspon a aquest moment) abans de fer un dinar, humil però consistent, a la Fonda Mas de Vilaller. L?endemà, després de llevar-nos d?hora per obrir paquets, com mana la tradició, vàrem acostar-nos a la graella de Casa Higinio, a Boí, per dinar. Per postres, obviament, tortell de reis: la fava per a mi i la corona per a la meva mare. A la República de Can Fibla només hi ha corones el 6 de gener.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per cap d’any la meva família i
jo vam anar allà on bufa la tramuntana de valent, a St. Pere
Pescador.
Estàvem en una casa rural, que també es
deia Mas del Joncar. El primer dia compartíem casa amb una
parella d’actors coneguts, habitualment surten en sèries de
TV3, els altres dies amb una parella, que segons ens va dir el noi,
era cantant.
Vam fer el canvi d’any en mig de nens fent xerinola,
tirant serpentines i clavant cops de peus a globus, tot menjant uns
canalons, una vedella i un suflé de xocolata deliciosos que
ens van preparar en Miquel i l’Anna. I com no, prenent unes copetes
de cava i whisky acompanyats d’uns turronets a la vora de la llar de
foc i la tele.
Li vam demanar el nom, ens va dir que es deia
Albert Fibla, tant la meva família com jo ens vam quedar
igual, valgui la nostra ignorància, però aquell nom no
ens va sonar de res. Li vam demanar que ens cantes quelcom, però
ens va dir que estava de vacances, bé doncs, furgant per
Internet hem pogut escoltar algunes de les seves cançons i
realment ens han sorprès, pot recordar una mica l’estil d’en
Joan Manel Serrat.
Bé, doncs ara ja sabem qui és
l’Albert Fibla i segons ens vas dir, estaves a punt de treure un nou
disc i fer una gira per presentar-lo, doncs bé, si no hi ha
res de nou i podem encolomar els nens, el dia que vinguis a actuar al
Casino de Vic, el 15 de març, assistirem al concert. Ja que no
vas voler cantar-nos cap cançó, a veure si ens delectes
amb la teva música i així poder gratificar-nos amb un
cd signat del teu nou treball.
Per cert, el dia d’any nou us vau
despertar perquè vau acabar la son o perquè la nostra
quitxalla us va despertar ? Si és la segona opció,
disculpeu, però l’horari de la canalla no és el mateix
que el dels adults.
Salutacions,
Per Cap d’Any vàrem tenir la sort de comptar amb la companyia de la Maite i de l’Albert junt amb la familia Camps d’Osona a la nostra casa de turisme rural de Sant Pere Pescador.
Tots ells vàren ser els hostes del nostre primer Fi d’Any com a propietaris d’una casa de turisme rural i no oblidarem mai aquesta experiència.
Esperem que la tramuntana no us hagi espantat i potser ens tornarem a veure un altre dia en unes condicions menys "ventoses", 🙂
Albert, intentarem venir-te a veure el mes de març a la sala Planeta de Girona i si no poguéssim esperem que et surti alguna actuació a l’Empordà per poder anar-hi.
Una abraçada
Anna i Miquel