Albert Fibla
De tornada d'enlloc
Tot el que voldria dir del Pedro, que és molt, es resumeix en tres paraules: feina, talent i amic. Feina per la seva capacitat de treball: perseverant i incansable, la seva manera de fer ha estat sempre un exemple per a mi. Talent perquè no he conegut ningú que, de forma tan natural i tan personal, converteixi en música el que vol dir. Amic perquè cap de les distàncies que ens poden afectar han desfermat l’amistat que vàrem començar a construir fa catorze anys.
Per si no ho sabeu, Pedro Javier Hermosilla és un artista català, barceloní de barri del Carmel, que, de moment, ha publicat tres discos plens de cançons extraordinàries. Hi ha qui el situa en l’òrbita de Manolo García, Alejandro Sanz i Antonio Orozco -amb qui va compartir moltes actuacions en una llarga gira, l’any passat-. Per mi, i sense por a caure en l’exageració pròpia de qui es conta entre els seus amics, té prou entitat com perquè no li calguin comparacions. Prova d’això és que Bob Dylan, ni més ni menys, l’ha triat perquè li faci de teloner en la gira que està fent arreu de l’estat espanyol. El Pedro, tot sol, armat només amb la seva guitarra, apareix mitja horeta abans que el cantant de Minessota per escalfar l’ambient. Dèu n’hi do.
Permeteu-me que, tal com vaig fer fa uns mesos quan us parlava del Ferran Terraza (l’actor protagonista de REC), avui torni a treure pit i a presumir d’amic, que aquestes coses no passen cada dia.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo, a l’Hermosilla, el vaig descobrir per tu i t’haig de dir que m’agraden molt les lletres i la seu veu rovellada.
El recomano, i us el recomano, a tothom que li agradi la bona música.
Pere