Albert Fibla
De tornada d'enlloc
La feina que vàrem engegar amb en Valentí Adell al febrer comença a agafar forma: ja tenim un parell cançons maquetades. No hem començat a gravar fins que no hem tingut clar què volem pel disc. Calculo que la resta de cançons estaràn a punt per ser cuinades definitivament a l?estudi abans del mes de maig.
M?agrada concebre aquest disc que vindrà durant la primavera. Hi ha més energía, més llum a tot arreu i menys roba en les noies del carrer. I això ajuda molt. El tòpic es fa més útil que mai: tot floreix, hi ha més colors i és més fàcil posar-se de bon humor. Els que dubtem de la inspiració busquem l?estat d?ànim adequat per crear i no se m?acut un escenari millor que aquest per fer nèixer aquest nou fill discogràfic.
Suposo que en Valentí, el meu company de viatge, pensarà igual. De moment, fem feina a casa seva, a Sabadell, cada dijous, en una habitació atapeïda de guitarres, teclats, ordinadors, cedés, vinils i cendrers plens de burilles. Allà han pres forma ?Pel seu nom? i ?Sol, solter?, els dos primers talls d?un projecte que, amb l?ajut de la primavera, anirà madurant dijous rere dijous.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Servidor tampoc no creu en la inspiració -altra cosa és que hi ha moments millors que els altres o coses que ragen més fi-. La cosa és la feina diària, posar-s’hi. I a còpia de fer i refer, d’escriure i reescriure, és com el text, la cançó, la pel.lícula -suposo- acaben assolint la forma més depurada i reexida.
Pere
D’això en dieu primavera? Si encara no ha parat de ploure! I el sol no ha fet acte de presència! En fi, jo marxo cap a casa, a veure si així us torna el sol, la llum i la calor que sembla que no m’estimen.
Bona feina, Fibla. Que la primavera done els seus fruts i nosaltres que ho gaudim.
Disfruta!
Fa alguns anyets que vaig coneixer al Fibla. Aquesta terra nostra no està mancada de talent però a vegades si de "talentosos" lluitadors i que no es quedin assentats esperant a que els altres els solucionin els problemes.
Això es el que mes m’agrada del Fibla. Les coses no estan facils en el mon de la musica i ell ho sap, per això creu en l’enorme talent que te el calb de la guitarra, i lluita per poder expressar el que surt del seu cap sense un pel de tonto.
Amic, l’exit es molt complicat, però hi ha millor exit que poder viure del que mes t’agrada?. Aquest exit ja l’has acosseguit i això no t’ho treu ningú.
Una abraçada i jo també vull ser Peter Pan.