Albert Vila Lusilla

Vet aquí la darrera genial idea: que l’Estat (central, per descomptat) ha de regular els sous d’alcaldes i regidors i fer-se’n càrrec.

Sumant el fet que estem en època preelectoral i que l’arbitrisme lligat a la situació econòmica convida a dir disbarats, no hi ha dia que no tiinguem un parell d’ensurts (o més).

La peregrina idea de reforçar el centralisme en l’administració local ha estat elaborada pel president de la Diputació Provincial de Girona, Jaume Torremadé.

Home, ja sabíem que els d’UDC no són gaire partidaris de la independència, però teníem entès que en l’autonomia sí que hi creien. Doncs es veu que no gaire.

Des del punt de vista organitzatiu, la reivindicació pertinent seria que l’administració local fos competència exclusiva de la Generalitat. I en particular, parlant des d’una Diputació Provincial, la reivindicació bàsica seria de proposar-ne la supressió, o almenys el buidat total. Recorda el senyor Torremadé la Llei 6/1980, de 17 de desembre, de transferència urgent i plena de les Diputacions catalanes a la Generalitat, que aviat fou impugnada i deixada sense efecte?

D’aleshores ençà, el Parlament de Catalunya ha legislat sobre règim local en moltes ocasions (especialment amb la llei 8/1987, Municipal i de Règim Local, i 6/1987, sobre l’organització comarcal), i ha intentat racionalitzar la distribució competencial entre la Generalitat, les Diputacions Provincials i els Conselles comarcals, genèricament (llei 5/1987, de règim provisional de les competències de les Diputacions Provincials) i en matèries de serveis socials (llei 26/1991), agrària i forestal (llei 27/1991) i joventut (llei 11/1993), i ha culminat amb la llei de Vegueries de 2010. L’esperit de tota aquesta normativa, que s’estén per un període de més de 30 anys, ha estat sempre en el sentit de reforçar l’autonomia.

No s’ha pogut abordar, per realisme, el que seria lògic si de veritat el terme autonomia tingués algun significat: que l’administració local fos una competència exclusiva de Catalunya, tant en l’aspecte competencial com en l’econòmic.

Però la proposta de Torremadé, en canvi, és clarament regressiva: subordinaria encara més el món local a l’Adminitració central.

Si el que vol Torremadé és allunyar l’espantall de la indignació anarcoide cap a una instància llunyana i poder dir “a mi em paguen des d’allà el que allà decideixen”, em sembla lamentable, ja que resistir la demagògia forma part del sou.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!