Tot i que en el debat sobre l’Estat de les Autonomies no es tracta específicament la qüestió del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya, si que s’hi debaten temes de caràcter general que d’una manera molt directa indiquen les coordenades en què probablement es mourà el debat en comissió de la proposició aprovada pel Parlament de
Oriol Izquierdo, en un article (Avui, 1.11.2005) signat conjuntament amb Francesc-Marc Álvaro, Joaquim Colominas, Agustí Colomines, Pere Martí, Xavier Roig, Ferran Sáez i Marçal Sintes, mostra la temença que el clima polític actual «pot dur una part important de la societat catalana i de la classe política a acovardir-se, com ha passat tantes vegades». I
El dia 18 d’octubre ha mort Jaume Ros i Serra. Tenia 87 anys. Havia nascut a Agramunt (Urgell), i des de ben jove va militar a Estat Català, organització a la qual va pertànyer fins a les darreries dels 90. Després de la guerra, s’establí a Andorra, on va crear una important indústria. D’ençà de
Un dels períodes bàsics en la formació del nacionalisme català és el que s’estén entre l’assalt de 300 oficials de l’exèrcit espanyol al Cu-cut! i a La Veu de Catalunya, el 25 de novembre de 1905, i els dos grans èxits electorals de la Solidaritat Catalana a les eleccions provincials de 10 de març de
Els governs de diversos països han mostrat preocupació pel fet que el nou GoogleEarth (http://earth.google.com/) subministra imatges via satèl·lit del món sencer, en alguns casos amb una notable precisió. Els governs de diversos països han mostrat preocupació pel fet que el nou GoogleEarth (http://earth.google.com/) subministra imatges via satèl·lit del món sencer, en alguns casos amb
D’un temps ençà ha fet fortuna una frase descriptiva de la situació sociolingüística entre les noves generacions escolars de Catalunya. Segons aquesta descripció, abans es parlava castellà a la classe i català al pati i ara es parla català a la classe i castellà al pati. [Aquest escrit data ja d’uns tres anys, i
Si algú pensa que amb l’actual projecte es produeix «el definitiu encaix», s’equivoca. Alguns pensem que això serà simplement una fita més, i per cada coma que ens toquin del text, serem més a pensar que només hem fet una petita part del camí. Acabat el llarguíssim procés de l’elaboració del projecte de nou Estatut
No us perdeu la descripció que fa Victor Alexandre de "Les trampes del PSC", a www.racocatala.com: (…) Per una banda ens recomanen de presentar un Estatut de mínims, que el PSOE pugui aprovar, i, per l’altra, ens diuen que no hem de demanar el reconeixement dels drets històrics, perquè aquest reconeixement afebliria l’autogovern de Catalunya.
Si es portessin a les darreres conseqüències els principis suposadament racionals dels enemics del mal anomenat "arrodoniment", caldria posar fi a la tarifa plana d’internet. Comença a ésser urgent la redacció d’un diccionari de paraules buides, és a dir, emprades de manera que qualsevol relació amb el seu significat real entra dins el camp de
Fa un dies, el ministre José Bono va fer un al·legat a favor de la unitat d’Espanya en un homenatge als «Últims de Filipines». El ministre de Defensa, José Bono, va fer un al·legat a favor dels valors que representa Espanya com a casa comuna. Ho va fer a Barcelona en el context d’un homenatge
Finalment, és ben clar, les opcions són només dues: o mantenir l’Estatut que ja tenim o acontentar-nos amb un Estatut amb modificacions absolutament irrellevants. Dit d’una altra manera, ara només hi ha dues opcions: la del PP i la del PSOE; és a dir, o no tocar res o anar a estiuejar a Santillana de
Magnífic article de l’Agustí Colomines: Els realistes virtuosos, Avui, 5.9.2005, pàg. 16). Pren com a referència l’extracte d’un text de Bertrand Russell, que, a partir d’observacions universals, explica força coses sobre nosaltres mateixos, sobre les nostres incapacitats com a poble, i sobre la nostra manera de mirar-nos la política internacional. Llegiu aquí el que diu Russell; i no us
Un dels aspectes més lamentables del projecte de nou estatut de Catalunya és el menysteniment de la llengua catalana, que sembla que ja totes les forces polítiques donen per perduda. Més enllà de la pomposa declaració del "dret i obligació de saber català", tota la resta és absolutament decebedora. Les obligacions relatives a l’etiquetatge i
Més de dos-cents tractors han tallat les carreteres del Principat en diversos punts per demanar més ajudes per als pagesos per afrontar la sequera. No sé si tenen raó els pagesos, que denuncien que les compensacions acordades per la Generalitat són escasses. No sé si no s’hauria de replantejar – potser a escala europea –
(…) En general, i aquí, aquest sector [el del periodisme a la CCRTV] és d’un corporativisme, d’una superficialitat, d’un progressisme de pensament únic naïf i babau, que revolta l’estómac. Només cal analitzar com es cobreixen els conflictes internacionals i llegir, en paral·lel, el que diu la premsa estrangera (…) Xavier Roig, TVE, la meva?, Avui