Blog d'en Xavier Mir

Un dels 2.079.340 vots del 21 de desembre de 2017

20 de novembre de 2007
9 comentaris

El carreró sense sortida d’Artur Mas

Ara me’n vaig cap al Palau de
Congressos a veure què diu en Mas. N’he estat fent la crònica
d’una pífia anunciada en apunts dels dies 31
d’octubre
, 14
de novembre
i altres. Tot allò que no sigui una
aproximació decidida a l’independentisme serà ficar-se
en un carreró sense sortida. Poden passar dues coses. La
primera, que tingui el privilegi de ser a la sala en el moment en què
Artur Mas digui de manera clara i inequívoca que CiU assumeix
com a objectiu prioritari i a curt termini la celebració d’un
referèndum d’autodeterminació i el suport a un estat
independent, que la direcció del partit assumeix allò
que la majoria de la militància li demana vist l’esgotament de
la via estatutària i la inviabilitat de la reforma federal. Si
passa això, marxaré de l’acte amb una alegria
continguda i m’asseuré a la graderia a contemplar l’espectacle
de reaccions internes. Perquè m’imagino que Duran presentarà
la dimissió instantàniament i anunciarà la
creació d’un nou partit. O potser no. Potser intenta
minimitzar les declaracions de Mas i continua a la seva, pensant en
Espanya i els seus ministeris. Aleshores Mas quedarà
desautoritzat i caldrà obrir la batalla final i que sectors
com Desfederem-nos i Plataforma per la Sobirania surtin a la llum i
esdevinguin realment actives, que forcin el congrés i els
canvis en la direcció. En definitiva, les paraules de Mas
poden tenir més repercussió partit endins que no pas
partit enfora.

La segonacosa que pot passar és
que la pífia es consolidi i que presenciem, en directe, el
principi de la fi política d’Artur Mas. Ell s’hi juga molt i
suposo que n’és conscient. Muntar tot aquest enrenou per dir
que CiU ha de liderar una refundació del catalanisme en uns
termes vagues i poc engrescadors és una operació que se
li pot girar en contra. Les expectatives són altes i ara no
les pot defraudar perquè ell mateix les ha creades. Escriu
lAvui
que ?Artur Mas pronunciarà avui la conferència
més important que ha fet un dirigent de CiU des d?aquella
que va pronunciar Jordi Pujol el gener del 1975 a ESADE, quan va
apostar per passar del fer país al fer política
?.
Si és la conferència més important, on resideix
exactament la importància? Hi ha res sòlid més
enllà de l’operació mediàtica per a la qual s’ha
demanat fins i tot la concurrència dels blocaires?

Si la frase, el titular que es busca,
és ?El president de CiU assumirà el sobiranisme
com un element del catalanisme del futur
?, alguns hi poden
veure una aproximació a l’independentisme, però en la
línia de l’ambigüitat característica del partit
també es pot entendre que el sobiranisme continuarà
essent un element més dins l’espectre del catalanisme. Res de
nou, doncs, a banda d’intentar captar l’atenció dels mitjans.
Diuen també a l’Avui que ?La tesi de Mas és
que el catalanisme sorgit de la Renaixença i renovat a la
transició democràtica ha complert gran part dels seus
objectius, i que ara cal refundar-lo per adaptar-lo al temps de la
globalització o la gran immigració
?. Exacte. Ara
cal que el catalanisme se sobiranitzi. I obrir el debat sense
contemplar explícitament la preferència per aquesta
opció o sense incloure una votació interna i vinculant
que porti el partit a una nova etapa és frustrar les
expectatives generades. Perquè si es tracta d’integrar nous
actius, l’operació ja ha fracassat mediàticament. Fa
gràcia com acaba la notícia de l’Avui: ?Mas
també ha previst una fila per a autors de blogs a Internet,
amb els quals es reunirà dijous a la tarda.
?

Encara a l’Avui, la notícia
inclou un apartat final anomenat ?Les claus? on se’ns explica que
la Fundació Trias Fargas, amb Agustí Colomines al
capdavant, ?es transformarà a partir d?ara en una
impulsora de la refundació del catalanisme estenent aquest
debat més enllà de les sigles de CDC
?. Mal
averany. Els qui vau ser a la jornada que Òmnium va organitzar
el passat 10 de novembre i vau sentir les intervencions d’Agustí
Colomines (i els qui ja el coneixíeu d’altres ocasions) podreu
valorar si aquest és el perfil adequat per fer aquesta feina.
Només falta que a la porta del Palau de Congressos hi posin en
David Madí a fer guàrdia.

  1. Un carreró sense sortida?

    El més gran del poble.En eleccions.Democràtiques. 8 vegades seguides en 28 anys.

    Els del 14%, baixant, deuen viure a l’Avinguda Generalísimo Psoe. Quina sortida, la menjadora socialista.

  2. Mas aposta pel dret de decidir com un dels eixos de la refundació del catalanisme

    El president de CiU ha exposat les grans
    línies del seu projecte davant d’una representació àmplia de la
    societat civil al Palau de Congressos de Catalunya

    Artur Mas
    ha defensat avui en un Palau de Congressos de Catalunya ple de gom a
    gom que Catalunya passi a decidir en tots els àmbits. És a dir, que
    tingui el dret de decidir. Mas ha dit que cal refundar el catalanisme:
    viure la nació en plenitud, apostar per un país capdavanter, construir
    la Catalunya global i exercir el dret de decidir sobre les qüestions
    que són pròpies i que uneixen els catalans. En la conferència ‘El catalanisme, energia i esperança per a un país millor’
    (pdf), el líder nacionalista ha aconseguit aplegar una representació
    molt àmplia i notable de la societat civil, demostrant el poder de
    convocatòria de Convergència.

    D’altra banda, Mas també ha
    proposat de formar un govern d’unitat si el Constitucional tombés
    l’estatut català. Concretament, Mas demana que si el text queda
    retallat es convoqui una consulta al poble de Catalunya per comprovar
    si s’accepta o no l’estatut eventualment debilitat pel tribunal; que es
    formi un govern amb tots els partits que es comprometin a defensar els
    objectius d’autogovern aprovats pel Parlament el 30 de setembre del
    2005 i que els partits d’aquest nou executiu defensin i votin a Madrid
    en consonància amb els acords subscrits a Catalunya. Si aquest esquema
    no funcionés, Mas proposa la convocatòria d’eleccions.

    ‘Els temes que ens uneixen’

    Mas demana que es repensi, s’actualitzi i es posi al dia el
    catalanisme de manera oberta i integradora i no pas tancada ni
    excloent. És a dir, planteja que el dret de decidir s’exerceixi sobre
    les qüestions que uneixen els catalans, i no pas les que els
    divideixen. Segons Mas, són l’estatut vigent, les infraestructures i
    l’administració dels recursos econòmics propis, i en aquest sentit s’ha
    referit al concert econòmic.

    http://www.vilaweb.cat/media/attach/vwedts/docs/mas20n.pdf (48 pagines)

  3. Finalment veiem l’independentisme de CDC, res.

    Em sap greu pel militants independentistes de CDC que són molts, però no ha pogut ser, molts tenien l’esperança que en Mas agafes la via independentista i fiquesin a ERC contra l’espasa i la pared i s’obris la porta, però no…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!