UN POBLE MOLT RARET
Mira que hi ha gent rara en el poble en el que hi visc. Fins i tot en Quim Masferrer vol venir a fer un capítol del Foraster, aprofitant que hi ha qui ens vol canviar el nom.
Amb els carrers deserts i les botigues tancades. Be, tot tot no. Tenim Ca La Maria, que resta oberta com tota la vida, clar. Espera, espera, el Bon Àrea també el tenim obert. Ahhh, i el Mora i el Xic Café. I el Casino. I el Plaza. Baretos i tragar el que vulgueu. Disculpeu, la Papereria també la tenim oberta, que com m’oblidi de la Eva després em renya, que avui ha matinat ella!!!!.
Ara que de públic assistent no gaire. Entre els que segueixen fent els pixapins per la platja o la muntanya i els que fan el ronso, tot estirant el pont de setmana santa entre els llençols. Pel carrer nomes anem els que tenim algun animaló que passejar o al que li ha tocat pintar a casa, típica tradició de Setmana Santa de tota la vida.
Ostres, hi ha un soroll al fons de la plaça. Quelcom és mou. Per la pujada del Carrer Sant Joan s’apropa algú. No ho veig massa be, però jo diria que és algú amb casc. Avui treballen els de la obra?. Diuen que això de la construcció es recupera poc a poc, però tan com per haver de treballar un dilluns de Pasqua?. Que no tenen mona els paletes?. No, no. No és un paleta. Porta casc però va molt lleuger i fent saltirons. Igual ve de festa de disfresses. La veritat es que vesteix estrany amb tot de colorins llampants. I mira tu, molt arrapadet el noi. Crec que és un noi, perquè porta barba. Encara que amb la rapides que canvien els temps ja no estic al dia de les modes. Però jo diria que de moment tot son tius, els barbuts. De fet la majoria dels barbuts ja no volen tenir pels als pits ni a les cames, però es deixen la barba. Mira que en son de rars en aquest poble.
Si, si. És un noi, o no. Però porta una mena de malles blaves a les cames que li tallaran la circulació de la sang de lo que li estrenyen. Quin neguit. Això si, marcant paquetet tot eixerit.
Ara ho veig millor. El paio porta rodes!!!. Ostres, és un ciclista!!!!.
Per un moment m’he espantat. Ara que fa sis mesos de la carrega inhumana d’en Lord Vader i les tropes de la galàxia, he tingut un flash. Veient un casc que es movia pujada ençà, com les tropes de l’Imperi de l’1-O, he reproduït la escena. Tan sols falta que ara em vulgui atacar en plena llum del dia, però sembla que ve en so de pau. Fa pinta de bon nano. Raret, però bon nano.
Quin estrès de dilluns de Pasqua. Tot deu dormint i l’únic que surt al carrer ho fa amb casc. Ara que quan m’ha dit que anava a Martorell, a casa els sogres, m’ha deixat del tot garratibat.
Ja faig be jo de no celebrar la mona. Si hem d’anar a casa els sogres i ho hem de fer amb casc, millor deixem estar això de la mona.
Quin poble mes raret.