S’acaben els dies d’estudi i comencen les vacances
Qui va fer aquesta disbauxa d’horaris?. Qui va estar el descobridor de la Secundària a partir del 12 anys?. Mereix un premi i unes vacances a una illa paradisíaca, però tant sols amb bitllet d’anada.
No és un joc de paraules complicada. És la política d’Ensenyament que es porta. Ara la LOE, el 1990 la LOGSE, el 1995 la LOPEG, el 2002 la LOCE. Exàmens de diagnòstic als 10 i 14 anys. Un nou idioma a partir dels 5 anys. Amb tres assignatures suspeses s’ha de repetir curs, etc.
Moltes famílies catalanes portem dies fent colzes i directament o indirectament, presentant-nos a les proves de suficiència. Nits d’insomni, discussions, repàs general dels llibres dels nostres fills. Mòbils requisats, càstigs, prohibicions, pactes, acords verbals, etc. Un seguit de situacions familiars derivades d’un sistema d’estudis que t’envia els nanos a casa el dia 5 de juny i no els torna a cridar fins el 15 de setembre. 3 mesos i 10 dies. 100 dies de vacances per a demostrar que el fracàs escolar comença a fer arrels quan, per exemple, els nois de 12 anys no es troben preparats per a fer una segona vida diferent a l’època d’estudis.
Els casals d’estiu, les colònies i anar de vacances a casa els avis s’ha convertit en una mena de via crucis familiar, però on envies aquests joves que ja busquen el seu primer pel a la barbeta davant del mirall?.
La publicació de l’informe PISA deixava en evidència que l’educació secundària a Catalunya pateix un greu problema. Sens dubte assegurar i permetrà l’accés a l’educació de tota la població fins els 16 anys pot semblar un gran avanç, però també un greu problema per al professorat i els alumnes que veritablement volen estudiar. Però aquest informe és prou clar, segons diuen, el 75% del alumnes que estudien ESO superen els estudis als 16 anys i surten aprovats. Mentre, els anys 70 tant sols feien tercer de BUP el 39% i aprovaven BUP amb 17 anys, el 27%. D’aquesta forma, l’estudi vol demostrar que el sistema educatiu actual és molt millor que qualsevol dels anteriors.
Llavors que ens falla?. Els pares no creiem en aquest sistema i els informes diuen que és el millor. Potser tindríem que fer un anàlisis d’aquest 75% quan passin cinc o deu anys i revisar quin ha estat el seu futur i la seva vida professional.
Aquí és on comença la veritable polèmica i el fet negatiu de l’actual ensenyament. I la reflexió ens porta a dir que l’actual sistema no estimula el talent, sinó la mediocritat. Un d’aquests punts de reflexió el trobem a la Primària, on tant sols hi han dos nivells puntuables: "Progressa adequadament" o "Necessita millorar". D’aquesta manera l’alumne que s’esforça en aconseguir un bon aprenentatge aconsegueix la mateixa valoració que aquell que aprova pels pèls. I l’altre punt d’estudi i revisió és el que fa referència a Secundària, on tant sols s’entén la diversitat dels alumnes amb problemes d’aprenentatge, però no hi ha gaire cura dels que tenen altes capacitats.
En aquest punt comença el fracàs escolar. I gairebé la meitat dels alumnes fracassen en sortir de l’ESO. L’estudi adjunta un estudi d’alumnes de 14 anys que no assoleixen les competències bàsiques. Segons aquest estudi, les pitjors marques pertanyen a les Matemàtiques i a l’Anglès amb una mitjana del 45 per cent quan es feia el curs 03-04, amb una tendència alcista.
I malgrat escoltar opinions de discriminació lingüística, etc. Alguna cosa passa a l’ensenyament de Catalunya quan només el 43 per cent dels nostres alumnes de 14 anys son capaços de produir un text de forma ordenada, clara i fluida en català. Mentre, el 72% ho fa de forma correcta en castellà.