LES PAELLES POPULARS
Gairebé tots els caps de setmana, toca paella. Els que tenen la costum de treure el nas a tots els esdeveniments que s’organitzen de forma oficial per a lluïment d’algun polític governant, tenen sort. Acabaran amb un mal de panxa de tant arròs i aconseguiran fer riure als que ja ens tenen per un xic paiassos.
Fins ara, els dijous tocava paella. Amb això de les eleccions municipals, els dissabte al migdia toca paella popular, per la nit també i pel diumenge, altre cop paella.
Jo ho sento, un bon dia vaig decidir que no tornaria a menjar paella. Ara farà dos anys que vaig perdre la mare i com la seva paella, cap més. Tots tindríem que tenir els nostres principis i la nostra pròpia consciència. A un lloc on no has anat mai i possiblement, seràs mal vist…. No cal anar. Hi han que no es perden cap i la gent diu en veu alta… pobre noi, és l’hereu. Passa el temps i segueix sense fer cap. Poseu-li un bon plat.
Vist tant objectivament com és possible, puc dir que:
El que inicialment està previst com un acte lúdic i festiu, que es fa anyalment, un cop s’acosten les eleccions s’incorpora als actes electorals. Quina llàstima!
Tots els partits polítics organitzen festes i actes per a convidar als veïns a conéixer el seu programa i les seves propostes.
Fins aqui tothom d’acord.
El que no té cap ni peus és que apareguin pels actes anyals els polítics que no hi van mai (només en èpoques electorals). Els veïns no som tontos i sabem qui acostuma a participar i qui no.
I ara deixo unes preguntes obertes: Què en pensen els veïns quan van uns polítics als actes dels altres? És una mostra de cordialitat i bon veinatge? És tafaneria pura i dura?