dependència de qui em paga
Som la força que necessita el nostre poble i ho hem de transmetre a la ciutadania.
Fa prop d’un mes, un veí de Sant Esteve m’aturava pel carrer i em deia. Adrià, estic content perquè he vist que et presentes com a cap de llista d’un partit. M’agradaria que sortissis. Ara bé, jo no et votaré. Collons -em deia jo cap endins-. Com és això?. Doncs no et votaré perquè el meu fill. El nen. Treballa a l’Ajuntament.
Una sinopsis que podríem transcriure a moltes altres històries sesrovirenques. La dependència equivocada que hi ha a creure que ens paga el senyor alcalde, mentre que la veritat és que cobren gràcies als impostos que paguem tots els veïns i veïnes. I dic jo. Que no ha fet mèrits el nen per a guanyar el lloc de feina?.
L’enxufisme, l’amiguisme i la dependència ens poden portar a la ruïna. I ho pot fer mentre la ciutadania es queda amb les mans creuades i donant el vist i plau amb forma de butlleta electoral.
Algú pot arribar a pensar que el seu lloc de feina es troba segur mentre que el senyor alcalde sigui del partit que governa actualment?. Hi ha algú que, hores d’ara, es considera sociata per què li donen feina. Potser algun hi ha. Però tindrien que ser tant sols els que tenen l’anomenat càrrec de confiança. La resta, son treballadors assalariats. Ni mes ni menys. I com la resta de mortals, a guanyar-se les garrofes en el dia a dia. Modernitzem els nostres pensaments i mirem més enllà.