EL BLOC DE L'ADRIÀ

En deu minuts tinc que agafar el cotxe i anar cap a València. M’espera una reunió de quatre hores i despres un dinar.

Amb les primeres veus del matí, sona la ràdio amb el mon de rac1. En Basté dona els seus primers senyals de que enceten un dijous. No és un dijous qualsevol. Els espanyols ja tenen la seva roja a la final del Campionat del Mon i llueixen més que mai el seu vermellós color. Mentre nosaltres, els catalans, ens dediquem a organitzar com anirem a la Manifestació de dissabte. Baixarem amb tren?. Segur. Malgrat que el Carrilet segueix sent el carrilet i l’estació de Plaça Espanya segueix sent una estació de fa trenta anys -res a veure amb la de Nuevos Ministerios -, nosaltres anirem a manifestar-nos amb qualsevol color damunt la pell. Cal anar. I cal anar per molts motius.

Dissabte, a un dia de la final del Mundial, hem de sortir al carrer i omplir els voltants de Passeig de Gràcia.

Avui, mentre escolto al Basté fins que la senyal de la ràdio del meu cotxe s’esgota, aniré cap a València i tindré d’escoltar i viure com s’omplen d’espanyolisme esportiu els carrers. Els balcons de l’Avinguda del Cid plens de banderes rojigualdes. L’estat espanyol ja té on estar entretingut. Mentre, nosaltres, prepararem com anar a la Mani.