Fa dos anys i mig l’Estatut semblava un gran projecte pel país. Gairebé tots els partits polítics catalans el van incloure en el seu programa electoral. Però han passat els mesos i la paraula "Estatut" ja comença a fer ràbia.
Fa ràbia perquè se’n parla massa. Tothom sap si és bo o si és dolent. O si és nul o és en blanc. O si fa abstenir-se… I amb tot això, algú s’ha llegit sencer l’Estatut? La majoria opinem a través d’altres impressions que ens han format una certa idea del text. Permeteu-me fer una valoració, relacionant aquest llarg període amb el futbol, que és de les poques coses que més o menys hi entenc.
En dos anys i mig, l’Estatut ha deixat seqüeles importants:
1. A Carod li han ensenyat un targeta groga (per protestar a l’àrbitre ZP) i si no es porta bé pot ser expulsat del matx. A més, l’Àngel Mur ha hagut d’entrar al terreny de joc per uns problemes físics del líder republicà, que sembla que ja ha superat.
2. Mentre, el Mas ha aconseguit la "foto del partit", Maragall s’ha dedicat a especular amb el resultat i s’ha entretingut realitzant algunes substitucions en el seu equip (encara que hagut de tenir uns quants mesos els nous consellers escalfant la banda).
3. Saura s’ha limitat ocupar el centre del camp, sense destorbar massa ni aportar claredat al joc, i el Piqué i el PP han estat com un Jimmy Jump (aquell que surt a la gespa, la lia un ratet i després és detingut, perquè no pinta res, perquè aquesta no és la seva lliga).
El resultat és incert. Però dubto que al final hi hagi prorroga i, ni molt menys, penals. L’àrbitre ZP, encara que ens ha perjudicat xiulant algunes faltes que no eren i sovint ens ha deixat en clars fores de joc, ha dictat la seva sentència. Ara només queda que el públic vulgui presenciar el partit (serà segurament el diumenge 18 de juny). I si va a l’estadi, ja veurem si aplaudeix, si treu alguns mocadors o si xiula enèrgicament els protagonistes.
Cada setmana: www.aixotoca.com, el Setmanari Irònic d’Actualitat