plagi
Jo estic tens. Hem deixat enrere la il.luminació i les botigues i entrem en un carrer… un carrer de cases senzilles. Girem una cantonada i les cases són encara més senzilles. En aquest mateix moment, ens aturem davant de la façana grisa d’una casa força gran. Penjat del sostre del cancell al capdavall de l’escala, hi ha un llum, i una noia amb un davantal molt vell i una candela s’estira enlaire per encendre’l. El vidre de la pantalla és trencat. Al carrer hi ha una quietud total. D’acord, i ara vés-te’n!. Ningú dels dos s’avindrà a compartir Milady amb qualsevol. Per fer clara la cosa, posem un exemple hipotètic referim-nos a la figura 1. La figura 1 només són ratlles, lletres i signes. No paga la pena esforçar-s’hi. Ho haig de declarar. Sóc català però mandrós. No m’agrada treballar (com deia una cançó cantada per Pink Martinni), mai m’agradat, i seria capaç de vendre… Dins un país en decliu, el percentatge d’individuus estúpits és sempre igual a infinit (si he traduït bé el signe infinit, COSA DE LA QUAL NO ESTIC GENS SEGUR, exemple sense figura de la meva estupidesa. Fins aviat i bon Estatut. Ja veurem com de tot plegat només ens faran ser una mica ++696969 "menys solidaris".
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!