II
Megalomania injustificada. Llegir prospectes, llegir qualsevol cosa. Absència de companyia. Misteri. No existeix. Obsessió. Repetir el mateix paper. Abaltiment. De veritat, cap objectiu. La mort. Per alguns, el paradís en aquest món. Per una immensa majoria enlloc. Hom continua. Revolució: veure’s com et veuen els altres. Desig d’apagar el llum. Un instant. Se sobreposa. A còpia de menyspreus. Canvi d’humor. Ningú importa un carall. Perdre la por. Hom diu qualsevol cosa. L’hora no arriba. S’evita. No saber que prendre. Desig de l’existència de menú en tots els afers humans. Món feliç: tampoc tan insà. En qualsevol cas dominats. Neó, ballar, llarga nit. Diferent veure trencar l’alba: despertar el primer: hom és Déu. Tranquilitat. L’humà ronca. A deu metres un far. Caminem. No van saber trobar-lo. Començava a fer-se fosc. El descens sense claror. Qualsevol branca pot ser mortal. Riure nerviós. Entre dos és més senzill enganyar la por. Què no hi vinguin els violadors!. Ser testimoni passiu. Les injusticies cotitzen a l’alça. Segons com només es mira. Confiança en les forces de l’ordre. Alts edificis. Esguards. Trucades anònimes. Control sobre control. Ni tan sols un gest. Tractats que tot ho expliquen. M’hi jugo un dit. Jhon Huston dirigit per Hitchcock. Recorda. També psicoanàlisi. Ara el descobriment va més a poc a poc. Porta oberta a la sociologia. Nous problemes, noves formes d’organitzar-se. Desmembrament. Resolució dubtosa. De tant en tant alguna actualització. Sempre revisions. Què és cert? Una pixada. La mort avui dia resta com a possibilitat. I si fos avui el dia i no ho sabés? 1998. 1965-1998. No acabar ni amb el segle. Fracas. Què succeix? Què succeix? He mort, tout simplement!. Fer broma. Encara s’imagina demà. El dia que t’hi quedes hi haurà una absència, descurança, de pensament en l’endemà? Què resta per fer? Allò que ja mai faré. I si ja res canviés, tret d’alguna xancra? És així com esdevindrà. Goethe advertint dels pensaments de joventut. Concretització uns anys després. C’est son genre! Predisposicions. No voler canviar, no poder? Gato Pérez i el seu dia D hora H. Casella: perdedor. Enorme legió. Capacitats per a divertir-se. Consol: fornicació sense pensar que algun dia l’estri pot fallar. Un altre arrecerament molt menys gratificant: omplir fulls quadriculats tot i esperant. Que arribi l’hora de fer nones. Ser clàssic fins i tot en la il.lusió. Melics. Mai vaig penetrar cap. Sospito tites petites. La meva és gorda i més o menys llarga. Això diuen elles. La majoria putes. Alguna cosa endivinen quan em veuen. Intuicions. Sempre algun contratemps. Humiliar-se a si mateix. Agafen ganes d’esqueixar-se de riure. Si fa no fa com el persignar-se. Un mètode per a aconseguir-ho: Pascal. Funciona. A baix la vanitat!. Fictici. Autoafirmació amb la possibilitat que l’insult alié (al.lusió, identificació projectiva) no influexi. Jocs de miralls. Enfora i endins el mateix tarannà. Altra vida. Impossibilitat. Se sap. Una confessió: M’importeu! Què sóc jo sense ningú?. Carència de personalitat. Raó per la qual la soletat no em fa parar boig. Em desola. Amic Pessoa. Baudelaire i el vi. Megalomania a la quarta copa de cava. Immunitzat. Adéu, me’n vaig. Les coses comencen a anar de baixa. Ella va calent. Una xarrupada. Era de les que s’hi neguen. Massa temps a trempar. Ho sento. Amabilitat superficial. Ella riu. El pet seu es va esfumar. Sis-cents segons abans anava calenta. Ara crec que se n’alegra. Dos desconeguts. Absència de personalitat. M’importa un rave, tanmateix la tracto com si demà inauguréssim casa nova. Espantar els mals esperits. El bruixot homosexual. Sublimació en la màgia (la meva nòvia es diu droga). S’ha de demanar hora. Estiu. Males dates per tal de trobar els millors professionals. A les pàgines grogues no hi cap tothom. A farres, no hi trobo ningú. Única diversió: beure i esnifar en una terrassa. Parlar tot veient passar els trens: la importància de dir-se Ernest va fer que trobés a Eloïsa sota un ametller. Amb l’excusa del temps cadascú parla per sentir-se. Tard o d’hora apareix la televisió. Símptomes. Envellim. La cosa principal, la feina. La salut també, cèntims i amor. Allò universal malgrat tot. Una cosa mena a l’altra i treu el cap la confusió. Sempre: segueix, segueix, més, més. Per renunciar-hi caldrien grans extensions de terreny. La terra és un globus, abans un dirigible, dans l’oeuf, un planeta. El suposat temps, un rétrecissement. Afirmacions fàcilment modificables. El perill de la soletat: creure’s tot d’un mateix. Quina sort! Bugs Bunny. No n’estar segur, de res. Avui, encara no he cagat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!