VII
"No pretenc que t’avinguis bé amb els meus pares, entre altres coses perquè jo tampoc m’hi avinc gaire". Mersault! Mersault!. Sempre l’hipòcrita lector dels monstre Baudelaire. Convencions. Jo no volia que em presentessis els teus pares. Malgrat els nostres fills. Què així sigui! Viaranys i imaginació a fi que la coincidència no es presenti. Sempre en alguna hora del dia cansament. Per què els dies són tan llargament cansats i tan curtament gaudits? Pavese i el temps: Infantesa, adolescència, joventut, adults: dies llargs anys curts; dies curts anys llargs. Cicles. Evolució. Qualsevol incident ho espatlla tot. Ara ja no estem junts i els nostres pares es parlen. Ho entens?. Però no sempre és igual. Jo tinc els mateixos pares. Pares explotats. I tanmateix… Pedres al camí. Regressions. Confusió. Nou curs. Altre vegada la distància tot sabent el que sabem. No ser, no ser, a tothora no ser! Ser un altre i demà l’altre i perdre el temps i aburrir-se i no divertir-se i riure’s i fracassar més que triomfar i triomfar a la meva manera i d’alguna manera per què m’estimes poc?, i ja m’oblido de mi i ric, ric, i ningú se n’adona perquè m’agrades i som miralls que juguem a imatges. Toc, toc, Talk, Talk, tal, tal. Pòlvores de talc pel culet. L’alegria de què se’n vagi el més carallot. Si per mi fos que no vingui mai més! Fre a les paraules. Esforç de síntesi. Evitar una novel.la!.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!