15 de juny de 2006
Sense categoria
0 comentaris

15/6/2006

Ahir deia no avui dic sí i no argumento cap raó, és una intuició és la confirmació que encara falta molt de temps, és la normalitat, le train-train quotidien, és en fi, la constatació que des del lluny no hi ha res a fotre. Aleshores, avui dic sí, avui que s’apropa la data, dic un sí com podia dir un no, però dic sí per anar fent, sense gaire esma només esperant que aviat siguin convocades eleccions i una majoria que s’estimi el país sigui capaç de capgirar aquesta comèdia en clau espanyola.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!