Avui aquest organisme ha tornat a emetre sentència, fa més d’un any que setmanalment ho fa i les seves decisions, pel que es veu indiscutibles com si fossin emeses per una veu que ve del més enllà, ens condicionen la vida.
Estic totalment d’acord en que aquesta pandèmia era absolutament imprevisible, però un organisme que té tal poder sobre la vida de la gent i està regit per un “protocol” o reglament de 78 pàgines, potser podia haver previst què calia fer en una situació com aquesta, encara que quan un li fa una ullada veu que està tan ple d’obvietats, de reiteracions, de llocs comuns, que dubta que algú tingui valor o humor per llegir-se’l íntegrament, i pensa que aquell “totxo” deu haver servit per justificar les nòmines d’uns quants esforçats servidors públics una bona temporada, però que en la pràctica dubta que serveixi per gaire cosa més que per falcar algun moble coix.
I les preguntes que sorgeixen són: qui hi ha en aquest organisme regit per tal “totxo”?; quants membres té?; com es prenen les decisions?; si hi ha empats, com es desempata?; amb vot de qualitat de qui el presideix, si és que el presideix algú?; ningú no ho sap, ningú no ho diu, és un dels misteris més ben guardats de la galàxia. Per acabar-ho d’adobar, corre per les xarxes (i no ha estat desmentit) que no s’aixequen actes de les seves reunions!.
La veritat, és que amb això de la gestió de la pandèmia anem ben servits, des dels que mataven virus a canonades per les españes fins a aquest fantasmagòric ens que decideix sobre les nostres vides i hisendes, passant per aquell ex-ministro que sempre feia cara de dir “i jo què hi faig aquí?” o per la nostra inefable consellera del ram.
Si no perquè és molt seriós, n’hi hauria per riure una bona estona.
Agustí Vilella i Guasch
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!