Aquesta paraulota, segons el venerable mestre Fabra, defineix la qualitat d’omniscient, sent aquest algú que “ho sap tot”.
Si m’ha vingut al cap la paraula és arran de la darrera decisió judicial en el sentit d’obligar a aplicar un determinat tractament a un pacient de COVID en contra del criteri (cal dir que científic?) de l’equip mèdic que l’està atenent.
Puc entendre encara que sovint no en comparteixi els criteris que aquesta gent, em refereixo als jutges, opinin i sentenciïn sobre tot això dels tancaments, dels tocs de queda i dels conflictes de competències a base de remenar pels textos legals a la recerca de compatibilitats o incompatibilitats, però a quin text legal s’ha de suposar que es parla de la idoneïtat o no d’un tractament mèdic?. No han sentit mai aquell vell aforisme castellà de: “zapatero a tus zapatos?”; em semblaria molt lògic que se l’apliquessin ells mateixos en el sentit de no moure’s del seu àmbit en el que sí que se suposa que en saben més que ningú, però de medicina jo diria que, amb tots els respectes, no en deuen saber pas un borrall.
Per aquest mateix plantejament qui ha d’emetre els diagnòstics?, qui ha de prescriure els tractaments?, els jutges?. No sé medicina ni lleis, però em sembla que no anem bé.
Agustí Vilella i Guasch
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!