L’Oriol Junqueras s’omple tot sovint la boca dient que “estima españa”, i voldria fer unes reflexions al voltant d’aquest concepte.
El que tots coneixem com “españa”, és un gran conglomerat de països i gent molt diversos mal recosits per un d’aquells que és Castella. Aquesta “españa” no són els españols, on, com en tot gran grup humà hi ha de tot, i dins del que segur que tots hi tenim des de bons amics fins a família. No, aquesta “españa” és un aparell monstruós descendent directe de les monarquies castellanes que n’ha heretat i conservat, adaptades poc o molt i de mala gana als temps actuals, les formes absolutistes, depredadores, autoritàries i violentes.
Aquest aparell ha imposat llengua, cultura, lleis, amb la intenció de fer desaparèixer les autòctones i uniformitzar el país sota el seu jou. Aquest aparell no està format pels “españols” que al cap i a la fi són utilitzats, està format per una cúpula que va des del cap d’amunt de l’estat fins als mitjans de comunicació passant per cossos militars, cúpula judicial, cúria, elits financeres i alt funcionariat. Tots defensant en el fons la respectiva menjadora.
En Junqueras hauria d’aclarir quina “españa” estima: la de la gent, o la d’aquesta cúpula, si és la primera he de dir que jo també; ara bé si és la segona, per a mi, que segur que tinc un esperit menys generós que el seu, és incomprensible. Estimar a qui t’ha empresonat injustament, se t’acarnissa tant com pot i no et fa res més perquè no pot, no, en aquestes circumstàncies jo no estimo ningú ni res. I per això acabo preguntant: l’estima de debò aquesta “españa”?, és una claudicació (inútil evidentment) en espera de gràcia?, és l’anomenada síndrome d’Estocolm?. Si no ell, algú ho hauria d’aclarir.
Agustí Vilella i Guasch
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!