Com és lògic a l’inici de curs, les notícies sobre educació s’acumulen: els barracons no minven (més barracons i més nens en barracons), la sisena hora lectiva a primària (no patiu: posaran més professors), un nou article catastrofista de l’Oriol Bohigas (després de la Barcelona bruta i sorollosa, l’escàndol de l’educació; no, no és que em semblin malament les veus crítiques, però últimament el pobre de l’Oriol em fa patir).
De totes maneres, ja tindrem temps de tractar totes aquestes qüestions. Seguim ara amb les noves tecnologies a l’educació, parlem una mica més de les webquest. Les webquest no són més que una sèrie de pàgines web molt estructurades i pensades perquè un grup de persones (alumnes) desenvolupin d’una forma guiada i alhora oberta una sèrie de tasques per respondre a unes qüestions inicials. El treball que fan els alumnes és molt creatiu i significatiu, mentre que el paper del professor, que pot ser el creador o l’usuari de la webquest, es transforma, tot i que segueix sent fonamental.
Els creadors i usuaris han desenvolupat plantilles i generadors que faciliten la confecció de webquest. Són un perfecte exemple de que quan un recurs s’adapta a les necessitats del potencial usuari i cobreix unes necessitats, s’acaba utilitzant d’una forma o altra.
Les webquest van ser desenvolupades per Bernie Dodge, de la Universitat de San Diego, han tingut un gran èxit i han generat una comunitat de webquest que s’estén per tot el planeta. Al nostre país té seguidors entusiastes (Comunitat Catalana de WebQuest), encara que, com tot allò relacionat amb les noves tecnologies, encara només és conegut i utilitzat per una minoria. (segueix)
Algunes webquest en català per xafardejar:
PASSEJANT PER BARCELONA AMB GAUDÍ
AMB LA SEXUALITAT NO TE TALLIS!!! INFORMA’T BÉ
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!