Si durant l’estiu heu de desenvolupar el pla estratègic del vostre centre, el text següent us pot ser útil:
L’ESTRATÈGIA O L’ART DE SEMBLAR MÉS INTEL·LIGENT
Estratègia, ja està, ja l’hem deixat anar. Només pronunciar-la ja tenim la impressió que hem entrat dins el lloc més sagrat del temple. Aquesta paraula, que procedeix del vocabulari militar, i que serveix per expressar l?envergadura en relació amb les tàctiques, no té pas cap contingut precís. Després d’examinar profundament la qüestió, puc afirmar que només hi ha dues estratègies possibles: la concentració en el treball de base de l’empresa (entès com allò que l’empresa sap fer) i la diversificació (allò que l’empresa encara no sap fer, però que aprendrà sens falta, perquè «no es poden guardar tots els ous en el mateix cistell»). Estratègia, per tant, és una cosa simple, perquè només hi ha dues opcions possibles. Tal com Fidel Castro, líder máximo dels cubans, s’esgargamellava en els cabalosos discursos dels seus bons anys: «No hi ha tercera via».
(?oeBon dia mandra. Estratègies per sobreviure a la feina?. Corinne Maier. Edicions 62, 2004) … segueix el text
Passem a la segona lliçó d?estratègia. Quan l’empresa segueix una política de diversificació, sempre la justifica de la mateixa manera: les «sinèrgies» entre el que s’ha dedicat a fer sempre i les noves activitats. Les sinèrgies són, en la majoria dels casos, raons a posteriori del tot irracionals per aplegar dues persones o dues activitats diferents. Això de l?estratègia és una activitat tan atzarosa com la clarividència. Scott Adams se’n burla en els seus contundents Dogbert?s Top Secret tManagement Handbook: ¿Què és l?estratègia? La definició d?estratègia d’empresa és la següent: s’agafen totes les idees que ja es tenien (qualsevol cosa, tot va bé), s’hi afegeixen les bones idees de la competència i es remena ben remenat?.
Estratègia fa possible la creació de múltiples documents escrits en la sàvia llengua que ja coneixem. En l’empresa francesa on treballo, que actua en el camp de l’energia, vaig llegir no fa gaire unes pagines, escrites per uns assessors, que eren realment memorables: «Mantenir-se líder comporta assegurar el sourcing i/o el posicionament del grup en el midstream del gas, així com identificar una cartera de producció òptima en funció del mass market. Això ens allunya del model pure player, que ens havia portat a definir una oferta package. Internament, el pilotatge corporatiu s’ha de realitzar de forma voluntària en la malla intersectorial gràcies als remuntades bottom up. Les funcions PMT seran definides en referència als buits entre la imatge consolidada i l’objectiu 2006». Val el seu pes en or, ¿no us sembla?
La lectura de bajanades semblants demostra que l?estratègia no l’elaboren pas persones més intel·ligents que vosaltres. Però, llavors, ¿qui se’n cuida? Doncs una de dues, és cosa d’un grapat de paràsits (consellers, braços drets, assessors), o bé l’elabora una persona sola, el cap. La primera opció, com que és del tot ineficaç, sempre és millor que la segona, ja que moltes vegades evita relliscades considerables.
… / …
Estratègia, per alguns il·luminats, és com una mena de vareta màgica, capaç de transformar un gripau en príncep, però a vegades passa al revés, és clar!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
copio aquí el meu comentari anterior per si només llegeixes els últims posts :
doncs espero que sí en parlis, que espero sempre els teus posts. Per cert, de què dones classe? Temes estiuencs relacionats amb l’educació: el decret de calendari de la LOE, el cacau amb el substitut del CAP, la llei de graus universitaris, els deures estiuencs, setembre i avaluacions finals, propostes per a la campanya electoral d’octubre relacionades amb l’ensenyament, la formacíó del professorat de juliol i altres mesos, les feines pendents que tinguis, balanç de curs i propòsits per al vinent…
"Ningú canvia de cavall enmig del riu"