A l’esborrany de la Declaració de Sobirania del Poble Català que s’acaba de publicar, no hi ha ni una sola referència a la nació catalana completa. I això és realment lamentable i alarmant. Si el procés ja comença amb aquestes renúncies, podem esperar que no seran les úniques.
Algú podria pensar que no és el moment de dir res sobre els Països Catalans i que, en aquesta declaració, no hi cap fer-ne cap referència. Però això no és així, perquè és molt senzill parlar-ne, amb naturalitat i sense comprometre el procés que s’inicia al Principat. Posaré l’exemple de dos afegits, perfectament possibles i defensables.
1.- Al segon paràgraf del Preàmbul, on diu:
“En aquest sentit, després d’un llarg període de dictadura franquista, amb la transició democràtica a l’Estat Espanyol, es va dissenyar un model autonomista.”
es podria afegir:
“…autonomista, amb Estatuts d’Autonomia no només per al Principat de Catalunya sinó, també, per al País Valencià i les Illes Balears.”
Al capdavall, aquests dos estatuts es reivindicaren i es feren a imitació de l’Estatut del Principat.
2.- Al Principi número 4, on diu:
“4. Diàleg. S’apostarà pel diàleg i la negociació amb l’Estat Espanyol, les institucions europees i el conjunt de la comunitat internacional.”
es podria afegir:
“…internacional. I, per raons d’història, llengua, cultura i interès econòmic, amb les institucions d’Andorra, l’Aragó, el País Valencià, les Illes Balears, la Catalunya Nord i l’Alguer.”
Al capdavall, el diàleg és bo i saludable sempre i arreu.
No sóc tan ingenu que pensi que algú en farà cas, d’aquests suggeriments, però queda dit i demostrat que seria possible fer aquestes senzilles mencions en la inicial declaració de sobirania d’una part del poble català.
València, 11 de gener de 2013
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tens tota la raó. A mi em fa angúnia cada cop que penso en les renuncies que comentes.
Shaudin