Josep Guia Marín

L’alcaldessa de la meua ciutat, València, de nom Rita Barberà, és la negació personificada de la cultura. És un tros de carn que beu, menja, rota, defeca i parla sense solució de continuïtat i sense torcar-se… la boca. Quin despropòsit de dona! Quina exhibició d’ignorància! Quina bròfega més regran! Com s’atreveix, aquesta analfabeta en català (o valencià), a esmentar Ausiàs March? Si ella ni el pot ni el vol llegir, perquè amb el valencià s’embarbussa (molt més que amb el castellà, que també)!

La interfecta acusa “Omnium Cultural” i la seua “base o sede de Valencia” (?) de dir que Ausiàs March és (un poeta) català. I doncs, què és, segons ella “castellano”?, “españuelo”? Perquè, a banda del petit detall que Ausiàs March era presentat, a la Castella del segle XVI, com a “cavallero valenciano de nación catalán” –cosa que la Rita ignora, i això que diu que se n’ha informat–, es dóna la circumstància que és absolutament normal assignar a un escriptor el gentilici propi de la seua llengua d’escriptura. I això, sense entrar en altres consideracions sobre el fet nacional i la teoria de les nacionalitats aplicats al cas valencià, que de segur estarien per damunt de la seua capacitat d’enteniment.

Però encara hi ha un altre detall, en la seua estel·lar intervenció en el Forum Europa (sic), a Madrid, fent-li la pilota a un ministre, aquell que vol, igual que ho volia Franco, espanyolitzar les escoles catalanes. La sol·lícita Rita ha eixit en defensa del tal Wert, que tira a blau, dient que està alarmada pel fet que “espanyolizar en España no sea políticamente correcto”.

Deixant també de banda la qüestió que el que pretenen el ministre sinistre i l’alcaldessa obsessa és, en realitat, espanyolitzar fora d’Espanya, cal parar esment en la trampa de la “coartada espanyola” que fan servir per a imposar el castellà fora del territori d’aquesta llengua. Perquè quan diuen espanyolitzar volen dir castellanitzar, entre altres coses. I això, portat més enllà de les fronteres del castellà, és senzillament imperialisme lingüístic.

De tota manera, que aquesta valenciana lingüísticament renegada, castellanitzada fins al moll de l’os, tinga la barra d’erigir-se en defensora de la cultura valenciana fa riure, que és el que fan els polítics valencians del PP quan van a Madrid, fins i tot entre els seus, que se’n riuen.

Així doncs, Wert i Rita, allò realment irritant de vosaltres és que tingueu la poca vergonya de justificar i enaltir l’imperialisme lingüístic del castellà més enllà del seu propi àmbit, sobre i contra les altres llengües que té a la vora. L’un, com a ocupant; l’altra, com a botiflera.

València, 16 d’octubre de 2012