Joan Pere Le Bihan

Un representant de “ciutadans” va parlar d’una pressió insuportable, al·ludint l’agressió que va patir Pere Navarro. De fet ens implícitament indica, ja que d’agressions n’hi ha hagut moltes més, i molt més violentes contra simpatitzants catalanistes ( els darrers 25 anys: 8 morts, 36 ingressats en centres hospitalaris amb trencaments d´ossos, ganivetades i/o altres lesions, més un total de 128 agressions denunciades), que la pressió és psicològica. Jo l’entenc molt bé. Poseu-vos a la pell d’una persona que durant tota la seva vida ha lluitat contra la llengua i la cultura catalanes, més o menys directament adherida a les prohibicions de Primo de Rivera o Francisco Franco, negant en tot cas la condició de Nació de Catalunya i evidentment de la resta dels Països Catalans. Durant anys, per no dir segles, es trobava còmoda amb les polítiques de l’estat, marginalització de la llengua, dèficit fiscal, recentralització d’una “España, una, grande i libre”, aplicant als segles XX i XXI l’actualització del decret de Nova Planta. S’hi trobava a plaer, tot anava bé. Aquells que ho denunciaven eren minoritaris . Què voleu ? Aquella persona es pensava que, amb els atacs contra la immersió, la marginalització lingüística seria total. De cop, tot canvia: d’ençà de la ribotada de l’estatut, una part creixent de la població de Catalunya n’ha tingut prou que no se l’escolti, que no es respectin els acords signats, que tornin agafar amb una mà els diners que s’han entregat amb l’altra, que no es facin les inversions per lluitar contra l’atur, que s’imposin lleis d’educació retrògrades, que es vulgui controlar el cos de les dones. A més, no són només els catalans de soca i d’arrel, també són els Nous Catalans, vinguts de Castella, Andalusia, Senegal, Marroc etc…Tantes persones conec nascudes fora de Catalunya que militen per l’ANC!.Durant tres segles aquell tipus de persona hereva del decret de Felip V havia dominat la societat de “las provincias catalanas por derecho de conquista”i/o intentava de formar part d’aquells qui hi tallen el bacallà… i ara veuen que ja no la dominen, que l’estat i la constitució ja no són , de fet, l’estat i la constitució de la societat catalana. Poseu-vos al seu lloc! Evidentment que sent una pressió forta: la de ser minoritari, gens comparable emperò a la que hagueren de patir els catalans després del 1714. Avui és una pressió democràtica d’un país que es retroba a si mateix, que, tot i essent solidari , vol mantenir la seva llengua i gaudir del fruit del seu treball. La pressió que esmenten aquelles senyores que parlaven d’abandonar el país és, diguem-ne, un xic sospitosa, poc democràtica, quan veiem la pulcritud amb la qual tant el President MAS com Oriol JUNQUERAS o Dolors CAMATS, defensen llurs idees, quan veiem el civisme saludat per la comunitat internacional que es va manifestar durant la Via Catalana ( qui pot reunir tanta gent sense cap incident assenyalable?). Visc a Rubí, moltes vegades fem parades al carrer, parlem amb gent molt diversa, no agredim ningú, exposem les nostres idees. Aquell que ímplicitament amenaça dient que això crea una pressió insuportable o és una persona que no suporta que la gent expressi pacíficament i democràtica les seves idees o cerca un motiu que justifiqui la violència institucional o no que potser prepara.

Joan Pere Le Bihan Rullan