Aquest és l’article que publica avui el diari Avui en relació al finançament de Catalunya.
Com veuran no és exactament igual que el que jo vaig escriure -i que reprodueixo en el text principal- ja fa uns quants dies, just després que el diputat de CiU, Francesc Homs, sortís al programa de Mònica Terribas. Tanmateix, conté tot el més essencial del escrit original i, de fet, l’article continua essent de plena actualitat després de la presentació sorollosa de la proposta de CiU al Parlament fa un parell de dies.
Alguns recordem amb enyorança l’Estatut del Parlament del 30 de setembre de 2005 que suposava un canvi del model de finançament, amb un avanç real cap a la bilateralitat, cap a un model que s’acostava als resultats de les comunitats forals –sense arribar a ser el concert cooperatiu-, i que assegurava un augment de recursos per a la Generalitat i, per tant, una disminució substancial del dèficit fiscal.
Malauradament, a causa del pacte Mas-Zapatero del 21 de gener de 2006, això no ha pogut ser. D’una tacada es varen carregar el nou model de finançament de l’Estatut del Parlament, per a quedar-nos amb un model molt semblant al actual. Primer, en el model pactat per Mas i Zapatero no tenim una única Agència Tributària de Catalunya, sinó dues (la catalana i l’estatal) què, això si, hem d’esperar que algun dia arribin a actuar com a un sol Consorci Tributari. Segon, tampoc recaptem tots els impostos que es paguen a Catalunya, sinó que, de moment, només els que tenim cedits totalment i, se suposa que algun dia la part dels que tenim cedits parcialment què, de moment, continua recaptant l’estat. Tercer, segons el nou Estatut, tot i que primer hi haurà una negociació bilateral en el marc de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals (CMAEF), finalment hi haurà d’haver, com fins ara, una negociació multilateral en el marc del Consejo de Política Fiscal i Financiera (CPFF). Quart, i molt important, tal com passa amb el model actual (vigent des del 2002), sabem com rebrem els diners del sistema de finançament –mitjançant una part dels impostos que es paguen a Catalunya i també de transferències de l’Estat- però no sabem en absolut el què és més important: quants se’n rebran. I tot això “gràcies” i a partir del pacte Mas-Zapatero.
Fa uns dies el diputat de CiU Francesc Homs liquidava ràpidament, i de forma massa simplista, aquest darrer punt en el programa de Mònica Terribas, quan aquesta li preguntava directament quants diners més rebria Catalunya amb el nou sistema de finançament. Molt fàcil ens deia el diputat Homs: com que ens han de traspassar el 50% del IRPF, el 50% del IVA i el 58% dels impostos especials, això suma uns 5.200 milions d’Euros més que ara. El diputat Homs oblidava (conscientment?) què el model de finançament pactat per Mas i Zapatero (article 201.1 de l’Estatut) implica, al final, una negociació multilateral entre les CCAA de règim comú i, per tant, que primer hem de saber quants diners de més vol posar l’Estat per a repartir entre elles (inclosa Catalunya). Segon, el diputat Homs també oblidava (conscientment?) que la quantitat de diners que rebrà cada CCAA de règim comú (també Catalunya a partir del model que varen pactar Mas i Zapatero) dependrà del càlcul de les necessitats de despesa de cadascuna d’elles -que eventualment podrà ser corregit pels costos relatius i l’esforç fiscal relatiu-, i també dels mecanismes d’anivellament/solidaritat que s’apliquin, –i per tant de les variables que s’adoptin en un i altre cas per a calcular-los-, així com del Fons de Suficiència, la variable que tanca el sistema, i què pot ser positiu o negatiu.
Per tant, a part dels nous ingressos pels impostos traspassats, què passarà amb els quasi 4.000 milions d’Euros que actualment ens arriben via transferències dels pressupostos de l’estat, dels que quasi 3.000 milions d’Euros mitjançant el Fons de Suficiència?. Els continuarem reben o bé disminuiran i, en aquest cas, en quina quantia?. Podria ser que el Fons de Suficiència arribés a ser negatiu, com ja passa ara amb Madrid i Balears i, que haguéssim de tornar una part del que hauríem de rebre pels impostos traspassats?. Tot plegat dependrà del càlcul de les necessitats de despesa i dels mecanismes d’anivellament i, en primer lloc, de la quantitat de recursos addicionals que l’estat vulgui posar en el sistema. I justament això, Sr. Homs, és el que haurem de negociar, segons varen pactar Mas i Zapatero, primer en el marc de la CMAEF i després en el CPFF.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!