Fa molt i molt de temps que ens coneixem amb el Conseller Castells. Sempre se l’ha considerat de l’ala més catalanista del PSC. I ell, que té un excel lent sistema de comunicació, s’ha cuidat de no desmentir mai aquesta adscripció. Mès aviat al contrari, s’ha cuidat de fomentar-la sempre que li ha convingut.
El Conseller Castells, però, té una personalitat complexa, com quasi la majoria de persones. I té altres característiques importants que han estat menys assenyalades, d’entre les que ara me’n agradaria destacar dues: el seu apreci per la “sociovergència”, i la seva poca simpatia, tenyida de paternalisme, respecte a ERC. En tenim un exemple clar en la darrera entrevista concedida pel Conseller a La Vanguardia el 23 de març de 2008 i feta per Jordi Barbeta i Iñaki Ellacuria.
Pel que fa a la sòciovergència voldria assenyalar algunes respostes de l’entrevista. Primera, “la financiación será, sin duda, la prueba de fuego de la voluntad política de desarrollar el Estatut en toda su potencialidad, pero no sólo para el PSC. Esta debe ser la prioridad de todo el país y especialmente de todos les que en su momento apoyamos el Estatut“. Una apreciació, aquesta última, totalment sobrera, almenys pel que fa a ERC, ja que és ben sabut que des del primer moment de ser aprovat pel poble de Catalunya, i malgrat el nostre posicionament en el referèndum, ERC ha deixat claríssim que, a partir d’aquell moment, aquest passava a ser també el nostre Estatut. Segona, “lo que ahora debe preocuparnos es que el PSC tenga un papel decisivo en el desarrollo del Estatut junto a las fuerzas que ocupan un espacio central en el país“. Davant de la pregunta dels periodistes de si està plantejant un front PSC-CiU, el Conseller comença responen de forma molt institucional: “Es evidente que los partidos que ocupan el terreno central deben expresarse con toda su fuerza, especialment en los temas relativos al autogobierno. Pero yo no me refiero al PSC, sino al Govern“, però al final no es pot estar d’insistir en el tema de la “sociovergència”, tot dient que “… estamos fijando las reglas básicas del autogobierno, y es importante que las compartamos precisamente las fuerzas que somos alternativa de gobierno“.
I pel que fa a ERC, a més de la “perla” que ja hem assenyalat anteriorment, no es pot estar de fer-hi un parell de referències més totalment inadequades, per ser suaus i educats. Primera, quan diu, d’una forma totalment incerta com hem dit abans, que “… ante un PSOE que a veces parece reacio a aplicar el Estatut y una ERC que en ocasiones parece seguir negandolo …”. Segona, quan insisteix amb paternalisme respecte a ERC, tot dient “… no sé si es pedir demasiado esperar un poco de sensatez de ERC…”. Alguns companys tenen la teoria que aquesta posició paternalista respecte a ERC té a veure amb ser de l’ala més catalanista del PSC, la que, de fet, voldria ocupar, almenys una part, de l’espai ideològic i polític d’ERC, però jo no ho veig així. Més aviat crec que té a veure amb la seva posició molt favorable a la “sociovergència” i també a característiques personals, que el fan coincidir, en aquest sentit, amb el paternalisme de companys seus de partit, moly allunyats de l’ala en la que està ubicat el Conseller Castells, com ara el “Diputado a las Cortes Generales” Manel Mas (al que li vaig dedicar fa poc l’entrada, “Tranquil Manel, tranquil”).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!