Avui es dia de comentaris sobre les enquestes del CIS estatal i del CEO català. En primer lloc, haig de manifestar el meu profund escepticisme sobre les enquestes en general i sobre aquestes en particular. En segon lloc, crec que un referèndum és un vot molt més personal i íntim què el de les eleccions en les que cal votar un programa, un partit i/o un líder, com són les eleccions catalanes, les espanyoles o les municipals. En un referèndum la gent decideix el seu vot de forma molt més independent respecte a la recomanació de vot que pugui fer el partit al que vota normalment; i això no vol dir, en cap cas, què per això deixi de votar a aquest partit. Casualment, o segurament no, aquests dies estic llegint un llibre sobre el tema què és d’un gran interès: “The Power of Survey Design. A User’s Guide for Managing Surveys, Interpreting Results, and Influencing Respondents” de Giuseppe Iarossi. Pel títol ja es veu que hi ha dos elements molt importants que poden fer variar totalment els resultats d’una enquesta: primer, quines preguntes es fan i com es fan aquestes preguntes??; segon, com s’interpreten els resultats que donen les enquestes??.
No sé, doncs, si les enquestes del CIS i del CEO l’endevinaran o no. Tanmateix, ahir al vespre vaig ser a Osona, a Torelló, a parlar del model de finançament i de l’Estatut. La meva impressió és què, tot i un cert passotisme i el desànim existent, els vots de rebuig a l'”Estatutet” de la Moncloa -es a dir, no, en blanc, nul, per ja no parlar de les “abstencions actives” com la del escriptor Albert Sánchez Piñol, o dels “si crítics” o dels “si amb el nas tapat”-, almenys a Osona, serà molt superior al que reflecteixen les enquestes esmentades.
En aquesta darrera setmana de campanya els que pensem que cal votar NO haurem de fer un esforç per a explicar tres coses:
– Amb el NO hi sortim guanyant, amb el SI hi sortim perdent.
– El nostre NO a l'”Estatutet” de la Moncloa és un SI a l’Estatut del Parlament, és un SI a Catalunya.
– El No sobiranista/independentista no té res a veure amb el NO del PP.
1.- Amb el NO hi sortim guanyant, amb el SI hi sortim perdent.
Si guanyés el SI de forma àmplia i còmode:
-.Tindríem un mal Estatut i un pèssim model de finançament.
-. Hipotecaríem el país per 3 o 4 generacions.
-. Difícilment podríem plantejar-nos canviar-lo en els propers 25 o 30 anys.
Per cert, quin cinisme el de Pujol i Mas que demanen el SI pel dia 18 de juny, però que al mateix temps diuen que a partir del 19 de juny haurem de començar a reivindicar l’Estatut del Parlament, el del 30 de setembre. Com poden dir-ho??. Com és que no voten NO ja que ells saben que si s’aprova l'”Estatutet” haurem d’estar molts anys sense poder canviar-lo??.
En canvi, si guanyés el NO (o en el cas que el SI quedés molt deslegitimat per una alta abstenció i un nombre relativament baix de SI), no passaria res, no hi ha res de que tenir por. Al revés, hi podem sortir guanyant, ja que:
-. Continuarem tenint el mateix que ara: l’Estatut de 1979 i tot el que s’ha aconseguit via l’article 150.2 de la Constitució espanyola o d’altres lleis orgàniques.
-. Aconseguirem de forma immediata el mateix que puguin aconseguir Andalusia, Balears o el País Valencià, per exemple, amb les seves reformes estatutàries. Ningú ens marginarà del “café para todos”. Ningú no pot imaginar-se que allò que aconsegueixin les CCAA de règim comú no ho aconseguirà també, immediatament, Catalunya via article 150.2 de la Constitució o via lleis orgàniques.
-. I, sobretot, no hauríem hipotecat el país per a 3 o 4 generacions. Podríem tornar a plantejar ben aviat les nostres necessitats com a país que amb l'”Estatutet de la Moncloa” no són satisfetes: en finançament, infraestructures, competències o el reconeixement com a nació.
2.- El nostre NO a l'”Estatutet” de la Moncloa és un SI a l’Estatut del Parlament, és un SI a Catalunya.
Diem NO a l'”Estatutet” de la Moncloa perquè diem SI a l’Estatut del Parlament, al nostre dret a decidir com a nació a partir del que ha decidit el nostre Parlament, la màxima institució democràtica del nostre país.
Diem NO a l'”Estatutet” de la Moncloa i al model de finançament que porta incorporat perquè no permetran millorar la competitivitat i la productivitat de les nostres empreses i de la nostra economia; i tampoc permetran augmentar com cal el benestar i la qualitat de vida de les ciutadanes i ciutadans del país, ni modernitzar la societat catalana. Diem SI a l’Estatut del Parlament perquè ens dona les competències i els recursos financers per a aconseguir tot això.
Diem NO a l'”Estatutet” de la Moncloa perquè ens hipoteca com a país per a 3 o 4 generacions. Diem SI a l’Estatut del Parlament perquè ens dóna el dret a decidir i, per tant, a plantejar una reforma de la Constitució espanyola per aconseguir una relació bilateral/confederal entre Catalunya i Espanya.
El nostre NO és un SI a:
-. El futur de Catalunya perquè no ens hipotequem.
-. El dret a decidir el futur de la relació entre Catalunya i Espanya, en definitiva el dret a l’autodeterminació.
-. L’Estatut del Parlament, que vol dir: reconeixement de la nació, competències bàsiques sense retallades, model de finançament bilateral que permet disminuir el dèficit fiscal i acostar-nos al concert econòmic, inversions en infraestructures, etc..
Per tant, el nostre NO què és un SI és:
-. Un vot útil.
-. Un vot contra la por.
-. Un vot per l’Estatut del Parlament.
-. Un vot per a una relació bilateral/confederal amb Espanya.
-. Un vot per un Estat propi i independent.
3.- El No sobiranista/independentista no té res a veure amb el NO del PP.
Per totes les raons esmentades, doncs, és evident que el nostre NO, el NO sobiranista/independentista, no té res a veure amb el NO del PP.
El vot del PP es fa amb clau espanyola. És un vot per a intentar no perdre posicions a Espanya respecte al PSOE. És un vot contra el PSOE i contra Zapatero.
En canvi, el NO d’ERC, el NO sobiranista/independentista, és un SI pel futur de Catalunya. L’únic SI real pel futur de Catalunya com a país.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!