afegits en dues parts
D’antuvi buscar allò semblant, després, per força, la diferència i aquí és quan un exèrcit es fa enrera. Casaques vermelles, pits despullats, fum, diversió, llunyania i costa tant posar-se en situació!. Fi del primer acte. Intermedi, un anunci, un cos que aprofita per anar al vàter. Tira de la cadena, apaga el llum, va a la cuina, obre la nevera, veu un suc, cassolà, l’agafa i en pren un glop. Glopeja!. El dentista mana. Suprimir, afegir, fer i desfer, imaginar-se, poques vegades imaginar. Pensar que l’altre sap allò que vols amagar. De debò ho vols amagar? Ara ja no, aleshores a què ve tanta por? Recerca de la compassió. Buscar un culpable. I un innocent. Ella, per exemple. I després perdonar-te, i de veritat no fer-ho, només fer-te sentir culpable, com si ella no hagués mai trencat un plat. Estimes i no ho saps, no saps que estimes. Le Journal d’un francès: només sé que les he fetes gaudir quan m’hi he comportat com una dona. I tu hi volies entrar amb força. Una admiració sisplau ni que sigui una i més tard no saber que fer-ne, només fingir que s’és humil tot i sabent que la falsa humilitat no està gens bé. És un pecat, cony!. Catalunya? una conclusió, sempre una conclusió d’alguna cosa, a l’espera, sempre a l’espera del Concloure. Només canviem els noms i barregem novel.la del s.XIX amb imatges del segle XX i mentrestant actuem al XXI amb el record d’un pub del segle passat i una realitat no conscientment triada. Pesa tant el món i la seva història! I el fons marí sempre el veus lluny, els ulls entelats per una lleugera capbussada, pots veure peixets i a tot estirar una medusa, arrossegada a la vora, llefiscosa, enemiga, vel de boja amb vestits blancs que el vent empeny indirectament. I la deixes fer no sé si per cansament o per desídia, de fet sembla que vagi imaginada a la recerca d’una sorra que tard o d’hora la matarà. És un trist final el de la bèstia i potser fals, per què qui sap si no s’apropat on hi ha gatzara només que per provocar un èczema? I ara sí, ara ja pots parlar del temps, al començament no ho recomanen, experts, gent que pregonen en qualsevol fons alié i pensar que els seus sentiments són tan animals com qualsevol altre civilitzat!. Recança, sempre una recança per haver acabat el paquet de cigarretes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!