Prendre la paraula
jordimartifont
Una revista anarcosindicalista, d’alternatives socials i escrita en català que es diu ‘Papers’ i ‘Catalunya’
(Així explico la fusió de les revistes de les CGT de Catalunya i Balears en aquest primer número comú)
Amb
aquest número de la revista “Papers”… Amb aquest número de la revista
“Catalunya”… Amb aquest número de les revistes “Catalunya” i “Papers”… Amb
aquest número de la revista “Papers”-“Catalunya”… Digueu-ho com vulgueu… Amb
aquest número de la revista que estàs llegint, les CGT de Catalunya i de
Balears fem un pas de gegant que esperem que no sigui el darrer en la
constatació que més enllà de les fronteretes autonòmiques les dones i homes de
les nostres respectives organitzacions tenim les coses clares a l’hora de
parlar i d’escriure per tal d’explicar-nos endins i enfora de les respectives
organitzacions. Unes i altres hem decidit unir esforços i treure al carrer una
publicació conjunta que expliqui qui som, què pensem i què fem, quan ho fem,
per què ho pensem i on ho fem. Per tant, hem decidit treure al carrer una
publicació periodística conjunta que intenti fugir de les autocomplaences que
sovint ens corquen i ens malmeten tant com els atacs externs.
Som
valentes i valents, no tenim por del què diran i sabem que la nostra aposta,
lenta i segura, és una aposta de futur. Una aposta per la llengua comuna en
temps de negació de les diferències i afirmació de la uniformitat cultural i
lingüística. Triem una llengua minoritzada però no de minories per a
l’expressió de les lluites sindicals i socials, i la triem amb totes les
conseqüències, amb totes les modalitats, esperant que algun dia altres companys
i companyes que també la tenen com a pròpia s’afegeixen a aquest vaixell valent
i audaç que és el “Papers”, que és el “Catalunya”.
A
partir d’aquest mes, les afiliades i afiliats de les CGT de Balears i de
Catalunya rebran a casa seva una publicació que, malgrat conservar dues
capçaleres serà igual en la resta de les seves pàgines, completament igual. És
una aposta diferent ja que no hem unificat les capçaleres per no perdre-les. Una
és del 1937, “Catalunya”, i reactualitza la històrica capçalera de la CNT de Catalunya, alhora que
és l’única publicació que pot utilitzar el nom del país sense afegits. L’altra,
“Papers”, és avui la publicació senyera de la lluita sindical
anarcosindicalista i alternativa de la
CGT de Balears, després de ser durant anys la històrica
capçalera del sindicat SABEI.
A
partir d’ara, qui gestionarà aquesta publicació doble en capçalera però
unitària en continguts serà un nou col·lectiu, La Tramuntana, que alhora
comptarà amb un bloc l’adreça del qual ja us anunciarem en el proper número en
què s’inclourà la majoria dels continguts de la nostra publicació i altres que considerem
d’interès. La gestió de La
Tramuntana anirà a càrrec de les secretaries de Comunicació
de les CGT de Balears i de Catalunya al costat del coordinador de la revista
“Catalunya” i del Col·lectiu Catalunya. Tots ells junts i amb qui s’hi vulgui
sumar (fem una crida a tota l’afiliació de les dues CGT perquè ho facin)
formaran el Col·lectiu La
Tramuntana, un col·lectiu que recupera el nom de la primera
publicació anarquista i obrera publicada en català al segle XIX.
Sabem
i entenem que aquest és un pas de gegants en el difícil espai de la premsa
llibertària, en el complex espai de l’anarcosindicalisme i del sindicalisme
alternatiu i també en el de la premsa escrita en la nostra llengua. Sabem també
que el camí que encetem no serà fàcil i possiblement trobarem més dificultats
de les que caldria. Però aquest és un pas endavant que aposta pel futur, que
defuig triomfalismes tot i que, ho afirmem ja, és un triomf immens de tota la
classe obrera balear i principatina, més enllà fins i tot de les pròpies CGT.
La nostra tirada com a publicació ens fa fins i tot una mica de por (aviat 13.000
exemplars), però tenim clar que totes les passes fetes fins a avui avalen
aquest projecte, avalen l’aposta decidida per dir en veu alta que avui més que
mai entre Balears i Catalunya no hi ha mar, que entre les obreres i obrers de
les Balears i les Pitiüses i les obreres i els obrers del Principat de Catalunya
el que hi ha és la voluntat ferma i unitària de fer front al capital i
vèncer-lo també en el terreny de la comunicació. On ells hi diguin mentides
nosaltres hi direm “Papers”, hi direm “Catalunya”. El futur és nostre i tot
està per fer i tot és possible!!!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
M`imagino que al radere de tot aixo i ha una feinada brutal, que per altra banda suposa el consens de moltes postures individuals i colectives que en definitiva proposen un marc de lluita comu.Mes ampli en la quantitat i per lo tant mes ple en la qualitat.Per estabornir suspicacies,m´agradaria aclarir que en el mon de les “Maximes”:La unio fa la força, Pobles del mon units,L´alliberament dels pobles,Tots som….Marcos,Laura Riera,Xirinacs,Delgado,Salvado puig antich,Quico Sabater, i el meu vei del barri; sempre s´esmenta de una forma explicita i prou entenedora que dins de lo individual i lo colectiu la llibertat i la lluita per aquesta, es producte de la percepcio de l´injusticia de el poder que sempre mira de perpetuarse i que per lo tant sembla evident que unin i ampliant la opinio comu la lluita esta en el bon cami de el enfortiment i l´agilitzacio;ENS HEM DE FELICITAR.I per sintetitzar m´agadaria citar al arcabisbe de San cristobal de las Casas(Chiapas):La unidad no es la uniformidad,si no la convergencia de las divergencias.Salut i fraternitat per aquest ordre o no.
Moltes felicitats per aquesta fita i molts ànims en aquesta nova etapa.
Salute!
Si parlem de futur, podríem excloure el Tottarragona i el seu inefable director Pitu Tarrasa. Ha publicat un editorial insultant i vomitiu contra els impulsors de delCamp.cat i es mereixeria ser fora de la professió, però de fet no és periodista ni res, de manera que és un farsant. T’ho explico perquè a tu t’agrada publicar-hi… no queda molt bé publicar a la premsa groga, oi?