Prendre la paraula
jordimartifont
1 de febrer de 2009
Sense categoria
2 comentaris
El fràgil vaivé
Fum de caliquenyo,
blanc,
davalla en mar blava
per planes d’abissals silencis.
Mentre veus que res no
parlen,
somies dimecres.
Mitja setmana.
I són pistoles de colors
amb bales de son.
I són boques pintades que canten
nimfes mudades,
geishes que són plats,
joves comercials,
mares de família.
Nostres nits omplen
oceans incandescents.
Nostres matinades allunyen
resplendors solars.
I plou,
i plou
i plou encara més.
Mentre gira la roda del temps
i la son no arriba.
Guèiser trenca plat.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
una esplèndida manera de començar la lectura d’avui i el mes de febrer. Gràcies!
Si no escrius promte un llibre de poemes, a les persones que ens agraden molt les que fas, ens sentirem molt tristos, i clar aixó no ho voldras, axi que ja estas començant a escriure, el poema es precios