Comentari a El món a Rac1:
Joan Puigcercós ja va insinuar en el 6 a traïció de les catalanes que
somia amb un ‘living apart together’ amb CiU que posi fi als anys de
guerra dels Rose. Però la gran patacada del 28-N va suposar un punt i a
part i, amb Oriol Junqueras, el Front Popular de Judea i el Front de la
Judea Popular semblen disposats d’una vegada a unir-se contra els
romans. De moment, la foto fixa diu que el desglaç existeix i que s’hi
poden unir altres faccions que no es van imaginar ni els Monty Python.
Esquerra sap que o surt al camp a jugar el partit o no recuperarà
centralitat. I ni a Esquerra li interessa ser marginal ni a CiU un
matrimoni amb el PP que ja va acabar com el rosari de l’Aurora. No
perdem de vista això. I no perdem de vista que l’actual generació de
dirigents de CiU no estan al govern per gestionar el 012. Però que
Esquerra no perdi de vista tampoc que els pactes s’hauran de fer amb el
PP i que en tota negociació hi ha contrapartides. I que CiU no perdi de
vista que aquesta vegada ningú es deixarà prendre el pèl.
La foto fixa, doncs, diu que ERC vol saltar al camp a assumir
responsabilitats en un moment de greu incertesa, de la mateixa manera
que Iniciativa, atrapada en el seu propi dogmatisme, pensa escopir
closques de pipes a la banqueta mentre critica els que juguen, i que el
PSC va escalfant a la banda fins que passi el 20-N i fitxi un davanter i
un entrenador que els digui a què carai juguen. I el PP? Al PP estan
convençuts que sense els romans no tindríem ni aqüeductes, ni
carreteres, ni vi.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!