acicastello
Castelló de la Ribera
Convencionalment,
dividim el temps en passat, present i futur. Tanmateix esta partició
sembla ociosa. Hi ha suficients indicis per a pensar que tan sols és un
esquema que hem interioritzat per encabir els esdeveniments de la
nostra vida.
Dos proves concloents:
El futur no existix, es construix- el sistema democràtic actual que
s?ha fet, ni existia ni era inimaginable en l?època del general Franco.
2) Hi ha estats exclosos, com ara el passat-present, el present-futur,…La reviviscència de la
relació d?una persona volguda i desapareguda per no haver-li volgut o
pogut dir-li adéu amb la consegüent melancolia seria un cas del passat
empotrat en el present que mos impediria viure?l. I la fugida d?un present desagradable ? un estat de repressió, per exemple- mos pot portar a refugiar-mos en un futur i il.lusori món de llibertat sense estar-hi.
Valga com a prova de l?existència d?estos estats una teràpia exitosa, una de les característiques de la qual és la capacitat de viure en l?ara i ací. Les experiències anteriors deixades endarrere ? només vàlides com a aprenentatges ? i cap avant un nord per a orientar-mos.
Desmuntat, crec, l?esquema convencional, queda clar que viure – això que es diu viure – només es pot fer en directe, no pas en diferit – ja siga cap arrere, ja siga cap avant. I no sols en la nostra existència quotidiana,
sinó també en l?època que mos ha tocat viure. La vida mos espenteja i
no mos queda cap alternativa vàlida que la difícil: ser fills del
nostre temps, tot ?cavalcant la cresta de l?ona?-com deia el poeta.
A
tot això, potser que el temps ni existica i que només siga una
categoria que emprem, més aviat inconscientment, per a ordenar el caos
i que prenguem per una realitat.
Eugeni Gregori Climent
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!