acicastello
Castelló de la Ribera
Somniar en ser un quelcom en la vida, és signe d?intentar millorar, de voler
obtenir millores, millores no sol a nivell individual sinó desitjades a tot
arreu de la societat que sembles coneixer, el problema surt quan el somni és
transforma en un mal somni, llavors les il·lusions es trenquen, i que ens
queda, la realitat, no la que vols, la que desitges, la realitat que vol el
poder enquistat en totes les institucions, la realitat d?unes formes, d?unes
lleis que sempre el defenen segons con tinguis la bossa de plena, d?unes lleis
plenes de macules socials, macules que pel temps es tornen cròniques, macules
que arriben a enquistar-se fins i tot en el gen de les persones, pel que a la
llarga só hereditàries, són destructives.
En el meu poble, Castelló de la Ribera, cada vegada ens queda menys temps per a
somniar, ens queda menys temps per a poder canviar el sistema actual, el
sistema enquistat en el poder, el que ens dona un mal somni que porta camí de
fer-se crònic, i el pitjor es que eixe mal escampa, escampa i conforma igual
que un llavat de cervell, llavat que el fa perdre la iniciativa individual,
llavat que el mal forma la pròpia identitat, llavat que el lleva les vergonyes
de naixença.
No se, de vegades en pare a pensar si cal la pena que lluite, que sonmie
en una societat millor que la que visc, si soc sol, si els demés dormen, si els
demés volen eixe canvi, o sol soc jo, el boig que lluita amb l?arma que li dona
l?escriptura, a l’encriptar en ella el meu somni, però quan surt al carrer i
algú m?escolta, algú que no xucla de la mamella, i em diu endavant Alfred, no
estes sol, a la darrera em som més, la teva lluita, el teu somni, té que ser,
que fer-se realitat, i fer-se ja!, la societat castellonera es mereix més del
que té, no podem continuar aturats en tot, no podem tenir ni un mal somni mai
més, deguem despertar, i quan tornem a descansar que siga amb el somni de ser,
de tenir un quelcom que ens fassa mirar el futur amb una millora continuada,
sostinguda, que ens done la dignidat de conviure amb la pluralitat, sens
ditades, sens dictades.
Gràcies, amics, gràcies, continuarà la lluita, per que la dignitat de
naixença retorne, i és mantinga.
Joan Alfred Climent i Quiles.
Castelló de la Ribera.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!