acicastello

Castelló de la Ribera

27 de març de 2007
0 comentaris

De com és i de com podria ser (el pavelló cobert).

L?estiu
passat, en una col·laboració penjada en aquesta web, em preguntava
sobre les mesures projectades i previstes al nou pavelló cobert que
aleshores s?estava construint encaminades als estalvi de consums
(d?aigua i d?energia) i de despeses de manteniment. Pensava que aquell
escrit obtindria alguna resposta. Era el principi d?aquesta web i,
encara que no tinguera la millor acollida, tampoc hi havia cap
animadversió manifesta ni contra ella ni contra els qui ?com jo mateix?
mitjançant aquest canal de participació manifestem lliurement les
nostres opinions. Però passaren les dies i els mesos i no vaig rebre
més que algun comentari conciliador d?algun internauta benpensant.

Ara, després de passar la tardor
i l?hivern sense més informació que ?…allò redó no és altra cosa que
el nou pavelló cobert …? que deia la nota informativa de l?alcaldia,
el pavelló ja estava acabat per ser mostrat a la societat castellonera.
Després de tants silencis, i del que s?anava descobrint a mesura que
avançava l?obra, no tenia massa esperances que aquest part
sismesí del projecte original donara pas a un nounat capaç de satisfer
totes les expectatives en ell dipositades. Espere que així haurà estat
en els aspectes estètics i esportius, perquè des del punt de vista de
la sostenibilitat d?aquestes instal·lacions vaig perdre les últimes
esperances en descobrir que allò, que de lluny semblava una pèrgola
fotovoltaica, no era altra cosa que unes planxes metàl·liques foradades
per fer ombra en l?estiu i banyar-se en l?hivern??.

Abans
d?entrar a l?edifici ja crida l?atenció la xemeneia de la caldera de
gas-oil de l?ACS (aigua calenta sanitària) i la seua orientació que,
disposant de tot el solar, haguera pogut ser de llevant a ponent per
millorar l?aprofitament passiu i actiu de la radiació solar. Per al
passiu, cal pensar que amb tota la cara sud sense cap obstacle,
l?interior del pavelló es podia escalfar directament amb la radiació
solar a l?hivern (els raigs van més tombats) i amb uns finestrals
estratègicament col·locats entraria llum i calor fins el terra del
pavelló; i per contra, a l?estiu, que el sol fa una trajectòria més
vertical, sols caldria haver posat una apropiada paret vegetal (arbres
de fulla caduca) davant de la paret sud i un planxé sobreeixint d?un
metre per damunt dels finestrals per evitar el resol i el
sobrescalfament de la paret sud. Per a l?actiu, amb tot el vessant sud
del sostre s?hagueren pogut instal·lar col·lectors solars tèrmics que
ens hagueren permés la producció d?ACS per als vestidors del pavelló,
aigua calenta per a la calefacció de baixa temperatura del recinte
(mitjançant sòcol radiant) i/o preescalfament de l?aigua calenta de la
futura piscina de coberta transparent retràctil. Però a més a més, la
mateixa conducció de calefacció de baixa temperatura es pot fer servir
per refrigerar en estiu si afegim una màquina d?absorció solar (cada
dia més evolucionades). Tot açò sols fent ús de les tecnologies més a
l?ús de l?aprofitament solar i sense entrar en la possibilitat
d?utilitzar-ne d?altres més actuals i sofisticades com l?aprofitament
geotèrmic amb bombes de calor aigua/aigua, mitjançant sondes soterrades
a grans profunditats o en grans superfícies. Aquestes tecnologies han
estat molt desenvolupades per empreses emergents de la Universitat
Politècnica de València. Per últim, no he pogut identificar el sistema
de recollida de les aigües de pluja dels dos vessants del sostre, així
com els dipòsits o aljups on s?emmagatzemarà aquesta aigua per
utilitzar-la posteriorment per a tot (piscines, regs, neteja,
climatització, ACS, … ), excepte per a consum humà.

Una
vegada traspassem la porta i després d?una ràpida ullada no és possible
més que tenir una visió de conjunt, que ? en principi- resulta
agradable a la vista per les tonalitats suaus dels colors predominants.
No he tingut temps per analitzar amb deteniment els materials emprats i
les seues característiques per fer una valoració fiable; per tant,
confiem que la seua bondat en tots els sentits estiga garantida. Així
mateix, cal esperar que les previsions dels tècnics pel que fa als
corrents de ventilació entre les quatre finestres laterals (orientades
a llevant) amb obertura superior i les de lames abatibles inserides al
sostre tinguen suficient efecte xemeneia per aliviar l?aire calent en
l?estiu.

En
entrar als vestidors de nou les coses comencen a no convèncer, jo crec
que per no haver-ho pensat prou o per no haver-ho pensat amb criteris
de sostenibilitat i em referiré a dos o tres coses per no ser abusiu,
però si ho mireu amb deteniment n?hi ha més. A les dutxes es deixa
notar l?absència de mescladors d?aigües calenta i freda inicials per
poder ficar polsadors en lloc de les aixetes monobloc; així mateix, les
carxofes de les dutxes amb airejadors no haurien de tenir més que la
ròtula que permet orientar-les, estalviant penjades als colces dels
tubs. Les perxes i els bancs dels vestidors són sobreposats a l?obra,
de materials que requereixen manteniment continuat i que són ?fràgils?
davant de possibles reaccions irades o de ?descàrregues massives
d?adrenalina? (relativament freqüents entre esportistes). Si els bancs
i les perxes foren d?obra i integrats a l?obra ?recoberts amb el mateix
xapat? facilitarien la neteja i el manteniment utilitzant o no les
màquines d?aigua atomitzada a pressió (+ detergent + desinfectant) que
s?empren actualment en les instal·lacions esportives i piscines. Això
sí, tot i comptant amb que el terra tinga el desnivell i els desaigües
previstos per conduir aquestes aigües grises
fins els dipòsits de reutilització. Les aigües negres dels inodors junt
a les grises reutilitzades supose que acabaran en la futura
minidepuradora que les deixarà útils per al reg dels voltants o de les
cobertes vegetals del mateix poliesportiu.

Els
llums estan massa lluny com per poder endevinar d?una ullada si són o
no de baix consum o, com a mínim, d?alta eficiència lumínica. Esperarem
a conèixer amb més detall les seues característiques per fer una
valoració rigorosa de les seues prestacions.

En
definitiva, és una llàstima, que una vegada més, les presses en acabar
un projecte i inaugurar unes instal·lacions, tan esperades pels
esportistes, no hagen permés escoltar i i
incorporar altres aportacions que podrien haver millorat el resultat
final. Unes instal·lacions esportives fetes des de criteris de
sostenibilitat mínims, tant si tenim en compte el respecte al medi
ambient, com si considerem els costos derivats del manteniment a
afectes del pressupost municipal. Per sort encara queda molt de
poliesportiu per finalitzar i sempre estarem a temps de redissenyar-ho
si volem atendre altres criteris. Esperem que els nous temps ens porten
noves formes de fer política i de propiciar la participació ciutadana, encara que sols siga en l?àmbit local.

Lluís ?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!