CRITERIS D’ACOMIADAMENT A L’ERO DE RTVV

Amb aquest article comence un seguit de textos sobre l’ERO a RTVV. En aquest primer, amb la col·laboració del consultor Andreu Parreño, ens ocupem d’analitzar el doc. n. 10 dels lliurats al Consell d’Administració de RTVV per a l’inici del procés d’aprovació de l’ERO.
Dimecres 18 de juliol els consellers del PP aprovaren l’expedient que posa fi al mitjà públic que hauria de ser el referent audiovisual dels valencians i ha esdevingut un forat negre per on s’han escolat milions d’euros amb un grapat d’escandols, corrupcions i regals als amics del PP.
Al proper article faré la crònica del vergonyós CA en que es va aprovar aquesta barbaritat contra el poble valencià.



CRITERIS PER A L’ACOMIADAMENT DE TREBALLADORS A RTVV

Document elaborat amb la col·laboració d’Andreu Parreño

 En el document Nº 10, “Criteris de designació de treballadors afectats”, s’assenyalen 10 punts que mes endavant passem a considerar.

Sense entrar encara en els continguts i centrant-nos solament en la lectura dels enunciats s’aprecia que no ens trobem davant un plantejament que pretenga considerar un conjunt de variables a les quals aplicar valoracions raonades que permeten obtenir un resultat quantificat objectiu, sinó davant d’un llistat estrafolari que no es pot considerar més encertat que aquell que Jorge Luis Borges deia haver trobat en una enciclopèdia xinesa, en la qual els animals es dividien en:

1)        pertanyents a l’emperador

2)        embalsamats

3)        mestrats

4)        garrins

5)        sirenes

6)        fabulosos

7)        gossos solts

8)        inclosos en aquesta classificació

9)        que s’agiten com a bojos

10)      innombrables

11)      dibuixats amb un pinzell finíssim de pèl de camell

12)      etcètera

13)      que acaben de trencar el gerro

14)      que des de lluny semblen mosques

 

La inclusió en el llistat dels 10 punts proposats de: dibuixats amb un pinzell finíssim de pèl de camell, etcètera, que acaben de trencar el gerro i que des de lluny semblen mosques ens hauria conduït a dos llistats d’idèntica longitud en els quals les correspondències entre l’un i l’altre no serien desestimables.

 Si entrem en l’anàlisi de cadascun dels 10 punts -podrien haver estat també  5 o 15- que ha proposat el despatx d’advocats Garrigues, cal començar per assenyalar que no es pot fixar apriorísticament el nombre de variables (sempre ens ha semblat que quan es proposa un llistat de 10 es pretén afegir subliminalment el rang de “manament” irrefutable).

Un model amb pretensió d’objectivitat seria aquell que contemplés:

1  Un conjunt raonat de variables significatives,en nombre suficient per aconseguir la major aproximació a l’objectivitat i no més, perquè com diu SHAKLE “Una variable distributiva d’incertesa és particularment susceptible d’una falsa interpretació. Quan s’utilitza se suposa que les respostes enumerades en una llista finita són totes les que cal tenir en compte pel que fa a una determinada pregunta…seria el mateix que elogiar menys als actors principals d’una comèdia pel fet que apareixen en escena molts personatges secundaris” .

 

2  Unes graelles d’avaluació fonamentades i capaços de transformar dades qualitatives ( les mínimes ) a dades quantitatives.

 

3  I uns pesos de ponderació de cada variable raonats i acordats per consens entre totes les parts implicades.

 

Tot seguit comentarem els 10 punts fixats com a criteris per a la designació dels treballadors que serán despatxats.

 

 

 

1)    La pertenencia al ámbito funcional y el desarrollo de aquellas funciones que vayan a ser objeto de redimensionamiento.

És una obvietat. Dit això,l’adscripció actual d’un treballador a un àmbit funcional és correcta o capritxosa?  S’està adscrit per mèrits o no?  S’està arraconat per desafecte o per inútil?. La senyora Johnson, actualment consellera, se suposa que estarà en situació d’excedència en RTVV. Suposant que tinga plaça en propietat, aquesta és de presentadora de programes de fauna autòctona o d’alta direcció?

En conseqüència caldria suprimir aquest punt com a variable de valoració.

2)    La experiencia profesional relativa al puesto que efectivamente ocupa el trabajador, ya la haya tenido dentro o fuera de la empresa, valorando desde un punto de vista cualitativo el tipo de programas o proyectos en los que haya participado el trabajador, teniendo en cuenta la repercusión e importancia de los mismos, su mayor o menor complejidad, y en su caso la intervención en programas en directo o diferido.

Punt complex. D’entrada i tractant-se d’un aspecte perfectament quantificable ( temps) el redactor traeix el seu subconscient i es llança a “ ..un punt de vista qualitatiu..”. Com proposa valorar el “tipus de programes o projectes”, la “repercussió i importància”, la “major o menor complexitat” i si els programes van ser en directe o en diferit, en el cas d’administratius i un altre personal indirecte de suport a la producció? 

3)    La formación específica del trabajador relativa al puesto que ocupa,  habida cuenta de la necesidad de adaptarse a los nuevos avances tecnológicos que exigen una mayor formación y preparación del trabajador para sobrevenir a las necesidades de un medio cada vez más tecnificado, así como la formación académica del trabajador cuando ello sea necesario para el desempeño de las funciones del puesto que ocupa. Para la valoración de este criterio se tendrán en cuenta, entre otras, las finalidades que el artículo 63 del Convenio Colectivo de RTVV, atribuye a la formación impartida por la empresa tales como el reciclaje profesional, aprendizaje de nuevos sistemas de trabajo o de innovaciones técnicas, así como la propia titulación del trabajador y formación complementaria percibida.

4)    La polivalencia funcional, perfil laboral, capacidades técnicas y habilidades para adaptarse a las nuevas exigencias de la tecnificación del medio audiovisual y mayor disponibilidad del trabajador, valorando la predisposición y adaptabilidad a diferentes puestos, programas o proyectos, así como la capacidad de adaptación al cambio y a las nuevas tecnologías, así como su predisposición para prestar servicios en horarios o turnos de difícil cobertura, trabajo en fin de semana, turnos de guardia o similares.

És a dir, es tracta de mantenir aquells que estiguen més ben disposats a esdevenir esclaus: adaptables i disponibles en qualsevol horari. Adéu a la conciliació familiar. Fora dones amb fills petits i pares responsables que comparteixen les tasques.

5)    Las buenas prácticas profesionales, valorando el cumplimiento por parte del trabajador de los códigos deontológicos de la profesión, así como la existencia en su expediente personal o no de actuaciones disciplinarias, o quejas de otros compañeros, debiendo ponderarse en su caso la prestación simultánea de servicios por cuenta propia o ajena fuera de RAV, TVV o RTVV. Asimismo, en aquellos puestos de trabajo expuestos al público en general, también se valorarán las aptitudes profesionales inherentes a dicha exposición.

Tal com estan redactats aquests punts -3, 4 i 5- la valoració es presta a incórrer en subjectivitats. Un treballador excel·lent amb existència d’actuacions disciplinàries en el seu expedient per no prestar-se a activitats vicioses pot ser un modèlic complidor dels codis deontològics de la professió. En definitiva, la formació, la polivalència i la capacitat d’adaptació a un perfil d’activitat és el que constitueix el “cabal intel·lectual del treballador”. A aquest cabal solament resta afegir la seva “actitud” davant les comeses i tots dos aspectes poden mesurar-se objectivament mitjançant la utilització de graelles fonamentades per a cada perfil. Queixar-se de la transgressió del codi deontològic periodístic davant la manipulació dels directius serà un mèrit o un demèrit? En aquest context, la resposta és evident.

6)    La situación de excedencia voluntaria y el menor absentismo del trabajador debiendo matizarse que no se tendrán en cuenta a los efectos de cuantificar ese absentismo los casos contemplados en el artículo 52.1.d) del Estatuto de los Trabajadores ni los casos de padecimiento de enfermedades crónicas graves que requieran de tratamientos médicos.

Per tant aquest punt queda reduït a l’absentisme maliciós. Qui ho determina, la Gestapo?

7)    En la medida que una de las causas del presente procedimiento de despido colectivo es netamente económica, resulta evidente que uno de los criterios a tener en cuenta para determinar la afectación de uno u otro trabajador adscritos a departamentos, secciones o áreas afectadas parcialmente, debe ser el mayor coste que suponga mantener vigente un contrato de trabajo frente a otros. 

A l’autor, el torna a trair el subconscient.  No es fonamenta l’ERO en causes econòmiques? Quins són les ALTRES causes?. En qualsevol cas aquesta variable hauria de tenir un pes de ponderació molt estudiat i acordat.

8)    Asimismo, en puestos de trabajo en los que se desarrollen tareas de coordinación de equipos, se tendrán en cuenta también criterios como las aptitudes de gestión de equipo y las habilidades de interacción social.

Això forma part dels aspectes “ cabal intel·lectual “ i “actitud” per a aquests perfils citats en les observacions als punts 3, 4 i 5.

9)    En aras al establecimiento de un modelo de radiotelevisión pública sostenible y a una estructura de plantilla que se mantenga a largo plazo, con la finalidad de ocasionar los menores perjuicios posibles a los trabajadores, se adoptará también como criterio de selección la proximidad a la edad a la jubilación.

Sostenible, en la seua concepció, només s’entén en termes econòmics. Aleshores, sembla que plantegen que despatxaran sobretot als veterans –més cars d’acomiadar- que són els qui retenen més know how, contradictori amb els principis d’eficiència que es reclamen a tort i dret.

10) En general, se valorarán las aptitudes profesionales tendentes al mantenimiento en la plantilla de los profesionales que puedan ofrecer un mayor nivel de eficiencia y eficacia en sus servicios.

        Això és una redundància expressada en altres punts i no indica com s’avaluarà el nivell d’eficiència i eficàcia.

 

Per concloure, el despatx d’advocats Garrigues ha elaborat uns criteris a mida de la direcció de RTVV perquè puga fer i desfer com millor li convinga, un treball pel qual s’han endut més d’un centenar de milers d’euros a canvi d’ajustar a l’arbitrarietat de l’empresa i donar aspecte legal a un ERO salvatge que liquidarà l’empresa pública, acabarà de destruir la precària indústria audiovisual valenciana i deixarà en el carrer 1.295 persones. Un ERO concebut per PricewaterhouseCooper amb una estratègia limitada a complir l’encàrrec de la Direcció General perquè només queden 400 treballadors a RTVV. Però, d’això ja en parlaré en un proper lliurament.

 

Ps. Per descomptat i com a indicador del compromís amb el valencià, tota la documentació que s’ha lliurat al Consell d’Administració de RTVV sobre l’expedient s’ha facilitat exclusivament en espanyol.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *