El pèndol de petites oscil·lacions

Quin gran tresor i quin turment les paraules:

Paraules com hams, que ens atrauen, ens aboquen a engolir-les, a assaciar-nos, ens regiren, ens estripen la freixura, ens fan vibrar.

Paraules com silencis, com àngels de cotó, com brises invisibles, com ponts.

Paraules com gilettes, esmolades, que fereixen, que xapen, que ens fan mal.

Paraules com carícies, com llepades, com murmuris, com música, com parpelles, com aigua de la mar.

Paraules com llàgrimes, que llisquen, entristeixen, asserenen, conhorten, ens desfan.

Paraules vertaderes, com somriures, com badalls, com caguerades, com urpes i potades, com besades, com la sang.

Paraules mentideres, com verí, superflues, com moscards, com pudor de benzina, com un caramull de fems.

Paraules com mans, com cors, com cervells, com fetges, com pulmons, com peus, com vagines, com penis, com torrents.

Paraules com tàperes, com buguenvíl·lees, com cards d’arena, com grans de sorra, com pedres, com estels.

Paraules com ànimes, com crits, com déus, com inferns, com atzars.

Paraules com cireres, com coltells, com orelles, com ulls, com caps.

Paraules que són vida, que són mort, que éns fan immortals…

M’estimo les paraules, les cordes bucals, els llavis, la llengua, les dents, el paladar, les mans, els sentiments i els pensaments… per confegir les paraules, paraules com hams…

I tornem a començar…

Com no les hem d’estimar les paraules?

Les nostres paraules, fetes a cop de sang al cap, sorgint del cor, esmolant, entenent, transmetent… escoltant.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!