La Tafanera de Saltamartí

Avui a l’aparador de Saltamartí llibres  destacava, quasi en solitari, el darrer i
flamant llibre de Jaume Cabré, JO CONFESSO,

Eren les 10.05 del matí i jo ja
hi era tafanejant i ensumant l’olor de tinta de la llibreria. Mentre badava  entre llibres, he escoltat la conversa que
mantenien la Sílvia i en Gerard des de darrera de les piles de caixes dels lots de
llibres de text.

La Sílvia li deia a en Gerard: “l’aparador
és molt simple però molt “xulo”, i a
més el protagonista de la novel.la és ben present!”.

He tornat cap a la porta a veure
de nou l’aparador: els llibres i una gran cartellera amb la foto de la
portada del llibre; però  la Silvia s’estava
referint al violí que hi ha exposat al peu 
dels llibres de JO CONFESSO.

No m’he pogut estar de preguntar-los-hi: què en sabeu alguna cosa del llibre? i
els dos amb cara de satisfacció i dolenteria  em diuen a una sola veu: “ja l’hem llegit”…
I què? pregunto jo. I ells em diuen l’has de llegir; i ja no esperen i comencen
a fer-me el tastet..

Segons els llibreters de can Saltamartí
 el fil conductor és un violí però, sobre tot, el llibre ens parla del MAL en majúscules, que travessa la
història, les persones i és a tocar de tothom. En Gerard em deia que
en aquest llibre la lectura d’uns quants passatges sobre el MAL li ha fet molt de mal. Que
hi ha algunes pàgines que fan patir i reflexionar molt.

La Sílvia em sintetitzava el
llibre amb aquesta pregunta: tan de MAL WAAROM?, i m’ha deixat amb la pregunta
als llavis; contestant-me: quan el llegeixis sabràs el perquè d’aquesta
pregunta.

Com podeu imaginar he sortit de
la llibreria amb el llibre sota el braç, be amb un no, amb dos llibres. També he comprat A Sangre i Fuego de Chaves Nogales que aquest estiu uns amics de l’Àlex
al càmping de Sant Pau de Segúries li varen recomanar “ja que ell és “profe” d’història”.

Llegeixo les primers línies del
llibre i… i deixo d’escriure aquest post…

Penso en el que en Gerard i la
Sívia m’explicaven i em dic: tan de bo que
el MAL no ens deixi mai indiferents!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!