La Tafanera de Saltamartí

Ahir, a dos quarts de deu del matí ja hi havia una senyora a la porta del Saltamartí. Encara no feia calor però segurament suava. Ben mirat, crec que també tenia calfreds. I estic gairebé segura que remugava coses en una llengua estranya: “Lycksele, Billy, Bestå, Vättern”. Un cas clar de la febre sueca que ahir va afectar tot el país.

I a partir de les deu, quan finalment van obrir les portes, va començar una desfilada imparable de persones amb els mateixos símptomes. En Gerard i la Sílvia no semblaven gens preocupats per la pandèmia. Al contrari, no podien dissimular la cara de satisfacció. Sens dubte seria Un d’Aquells (rars) Dies.
Conscient de la situació, la Gemma ja havia anat a buscar provisions a l’Ikea i les havien situat estratègicament a l’entrada de la llibreria: galetes, cargols de canyella, xocolata i cafè. Però els ulls dels afectats sobrevolaven la taula i es clavaven, ansiosos, a les piles de llibres que hi havia just darrere: el remei instantani del seu neguit.

Ahir, només hi havia tres preguntes possibles:
1 (dels llibreters als clients): En català o en castellà?
2 (dels clients als llibreters): Ja l’has llegit?
3 (dels clients a altres clients i als llibreters): Quin t’ha agradat més, el primer o el segon?

No calia ni dir el títol. Ahir, tothom semblava de la secta d’en Larsson. Una secta alegre, un cop tenien tots el llibre a la mà. Es van improvisar multitud de tertúlies entre gent coneguda o desconeguda i, llavors sí, van anar fent baixar la pila de galetes, cargols i el cafè del termus.

Jo, que encara no he començat a llegir la triologia, em vaig alegrar de comprovar que en aquesta vida encara em queden plaers intensíssims per a assaborir (un dia d’aquests m’hi posaré). I se’m van acudir algunes preguntes més:

1.- Què té aquest llibre que desperti tantes passions i tantes urgències? És gràcies a una bona campanya publicitària o al boca-orella?
2.- La popularitat del llibre ha fet que s’hi interessessin també els que només compren llibres d’aquests “imprescindibles”: El codi Da Vinci, L’església del mar, Harry Potter, etc. Però és un llibre a l’abast dels no-lectors?
3.- Aquests no-lectors s’enganxen així a la lectura o quan veuen que costa una mica es desanimen?

Massa teoria per un dia de festa major. Vaig decidir que l’endemà (o sigui avui), ja compraria els diaris i segur que hi trobaria les respostes a aquestes i altres preguntes que mai de la vida m’hauria plantejat, gràcies als opinadors professionals. El que sí que vaig sentir a dir a en Gerard (sens dubte animat per la música de fons del clinc clinc de la caixa registradora i les converses espontànies) és que èxits com aquest fan que les editorials s’animin a desempolsar altres llibres de novel·la negra del seu catàleg, per aprofitar l’impuls.

Que visquin doncs en Henning Mankell i el seu Wallander, l’Andrea Camilleri i en Montalbano, la Donna Leon i en Brunetti, en Ferran Torrent i el seu Butxana, la Maria Antònia Oliver i la Lònia Guiu, La Primera Agència de Dones Detectives de l’Alexander McCall Smith, i tots els venerables de la Cua de Palla amb aquells Buicks dels anys 30 que regalimaven sang, humor i bones estones.

Al meu fillol, perquè s’hi inicii, li regalaré pel sant No demanis llobarro fora de temporada, de l’Andreu Martín i en Jaume Ribera, o algun d’aquells d’en Felip Marlot que tant em va agradar quan era petita. Que no tot és Geronimo Stilton en aquesta vida!

Quan vaig sortir de la llibreria, continuava la corrua de gent que entrava febrosa i sortia feliç, i pel camí, llibres i galetes anaven desapareixent. Portava sota el braç una altra novetat: els Retrats de Truman Capote (un paio, per cert, que amb la seva A sang freda posa els pèls de punta més que ningú!).

No em vaig endur, encara, cap Larsson. Permeteu-me l’acudit, va! Em vaig fer la sueca.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!