NACIONALISME I REPÚBLICA

Neix un llenguatge, una cultura, un poble… El nacionalisme recull l’estim a la nació on pertanys i res més. Altra cosa son les misèries dels malentesos, dels fatxes, o del mal cultural del descarat nazime. Fa anys vora el Sena en una de les llibreries, tot fullejant un anuari, em trobo en un article aquesta frase: “els naconalismes estan bruts de sang”. 

Realment la capacitat d’algunes persones per introduir sofismes o fal·làcies en el seu dir ès sorprenent, indignant.
Les pot produir, sense adonar-se, una persona poc madura de pensament. També les pot deixar anar conscientment, en el seu discurs, una persona amb interessos determinats…
Així, un senyor va colar un article al Punt Avui, diari prou català, per defensar que l’independentisme està per viure millor i que ens deixem d’identitats nacionalistes… I s’escudava en afirmacions com aquestes:

algú pot definir en la Catalunya del segle XXI quina llengua, quina religió, quin origen o quina orientació sexual marca la condició de català o catalana?”

Au! I tot al mateix calaix. De la llengua fins a l’orientació sexual….

Aquest home deu dir quaranta vegades “Buenu“. També li deu anar bé, sense adonar-se, el “cadascú per on l’enfila“. l’hem de veure com “babau o frèvol“? No deu ploriquejar mai (I ara!), com “l’ànima d’en Rosegacebes“.  Dona voltes al “mercat de Calaf“?. Promociona un “can seixanta“.

D’entrada li recomano dues coses:
Un magnífic vídeo:

I una iniciativa prou recent
https://www.vilaweb.cat/noticies/la-incorrecta-hi-ha-interes-per-la-llengua-no-som-quatre-matats-lluitant-pel-catala/

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *