Una amiga em va demanar una sàtira agra contra la corrupció que aquests dies omple els mass media. El problema de fons és que vivim a una societat corrupta de la que les èlitics polítiques i econòmiques només són la punta de l’iceberg. Llegint els meus poemes de protesta la Immaculada Diu que contra la
El pare Manel és un exemple de capellà compromés, de capellà que està al costat de la gent. Per això sembla que ha estat a punt d’estar excomunicat. Aquest poema preten ser un reconeixment a la seva tasca i jugar una mica amb ell. PREGÀRIA AL PARE MANEL. Estimadíssim i terrenal Mossèn Pousa, pare
Que ja que són els patrons de Catalunya i els venerem amb passió, ens ajudin una mica a sortir del trencacolls on ens han i ens hem posat. Se suposa que, entre d’altres coses serveixen per a a això, no? PREGÀRIES AL JORDI I A LA MONTSERRAT. Sant Jordi gloriós cavaller Que del mal
Per una de les monges catalanes del moment. ODA A SOR TERESA FORCADES Qui s’atreveix, sor Teresa Forcades, A dir que ets dona desaprofitada Si amb vostre verb d’huracà i immensa ciència Mostreu i demostreu que som sobrers Que els mascles no servim ja per a res, que sobrevivim només per clemència. Sou
Amb l’Ali – Babà i els seus tot queda ben lligat Perquè ell és un lladre, però un lladre molt honrat. No sigueu soques i no us deixeu entabanar I voteu ara i sempre pel gran Ali-Babà! L’Ali-babà us promet guirigalls, gresques i farres I surt barat perquè només va amb quaranta lladres.
Quan els de dalt reclamen unitat, entenc que haurien de començar per demanar-la al senyor Duran, que una i altre vegada es manifesta en contra de les resolucions de CiU. Es cert que mai no vota en contra d’aquestes resolucions – quanta gent d’Unió perdrien la menjadora si això passés i on acabaria anant a
L’essencial, ara, és saber quin serà el proper pas de CiU – ERC – IC – CUP (si pot ser, és clar ). Quins seran els torpedes que ens enviaran des d’Espanya i com els encaixarem. El Parlament de Catalunya va aprovar en el passat diverses resolucions com la d’ahir en les que reconeixia el
Això vol dir que jo per unes coses votaria un partit i per unes altres coses en votaria un altre. Com que això no és possible el més sensat és que el poble estigui el menys representat possible. Que la majoria de les decisions les pugui prendre el poble sense intermediaris i no al revés: que
Recentment, per exemple, ha declarat que una consulta feta sense la legalitat espanyola no tindria el valor d’un referèndum i, per tant, no tindria validesa jurídica. A veure, president: això és el mateix que diuen els del PP, els del PSOE i els de Ciutadans. Si hem de fer una gran moguda i després hem
Ningú no donaria a administrar els seus diners, ni deixaria de legislessis i governessin, ni deixaria que administressin els jutges, una colla organitzada de lladres. Però escoltant els mitjans de comunicació – que sorprèn que siguin tant independents – i llegint algunes resolucions judicials – que sorprèn que siguin tant independents – sembla que habitem
No havíem quedat que l’Índia és el lloc on van els occidentals a aprendre com esdevenir homes equilibrats, homes que estan per damunt dels desitjos, de les coses materials i, en general, de tots els càncers que acorralen Occident? Doncs és veu que allà mateix passen aquestes coses. Jo no vull ser nacionalista però ho
Fet i fet només li retrec a Raimon dues coses: que no hagi musicat cap poema d’Estellés, que és l’Auziàs Marc contemporani i que, d’Auziàs Marc, no hagi musicat el poema que comença “Lleixant a part l’estil dels trobadors…” que pel meu gust és el poema d’amor més bell que s’ha escrit mai en llengua
Utiltzar les lleis per tal d’enmanillar un poble que vol ser lliure és no haver entès ni per a que serveixen les lleis, ni que és la democràcia. Hi ha arguments contra l’autodeterminació que són fascinants, com per exemple el de José Bono, que és fascinant i macabre a l’hora. Don Pepito considera que Catalunya
Petit resum de realitats i esperances M’oblido ara del big bang, De la sopa de cél.lules I de tot el que se suposa que va passar Fins que l’home fou homo. Fou així que un dia l’homo S’ajuntà amb d’altres de la seva espècie Per alimentar-se i protegir-se I va decidir que seria un
De les avantatges i els perills que té amagar el cap sota l’ala Us diran Que no amagueu el cap sota l’ala Però jo us dic: Feu com jo: Amagueu el cap sota l’ala I sereu tant feliços com jo. No us entesteu a voler solucionar Problemes insolucionables, Gaudiu d’un confort Mental i material Inimaginable