ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS

Jo no vull ser nacionalista però ho acabo sent. Ho sóc a contracor. Esforçant-me per no ser gens ni mica xovinista. Convençudíssim que els catalans no som millors que ningú i que estem carregats de defectes, sí, però encara més convençut que aquest és el meu ecosistema, l’ecosistema ideal pel meu desenvolupament, l’ecosistema que se m’ha fet a mida per viure. Estic convençut que si el meu ecosistema fos un altre m’hi trobaria igual de bé, però resulta que és aquest.

Aquestes reflexions me les faig arran de les notícies sobre les violacions a la Índia. Segons ens expliquen els mitjans de comunicació aquestes violacions no només són quelcom quotidià sinó que són aplaudides per la gran majoria dels mascles indis, la policia, els funcionaris i els jutges. Coi.

I els diaris ens expliquen violacions que van molt més enllà d’una relació sexual forçada –que ja és gravíssima- i ens expliquen tortures que fan posar la pell de gallina, violacions múltiples i tota una sèrie de coses que sembla mentida que puguin passar al segle XXI.

I tot això passa a l’Índia, ves per on. No havíem quedat que l’Índia és el lloc on van els occidentals a aprendre com esdevenir homes equilibrats, homes que estan per damunt dels desitjos, de les coses materials i, en general, de tots els càncers que acorralen Occident? Doncs és veu que allà mateix passen aquestes coses.

No vull dir amb això que aquí siguem millor que els indis, ni que tots els indis siguin iguals. Entenc – vull entendre – que ja majoria dels indis estan en contra de les violacions i entenc que entre els indis, com entre els catalans, hi deu haver de tot.

Però aquestes notícies reforça el meu escepticisme envers tot el que ve d’Orient. No tot el que és oriental és bo. Orient també té les seves xacres. I algunes xacres són injustificables. La Índia no és només un país de savis, també és un país de salvatges incapaços d’entendre que les dones són persones.

En realitat el que ens ensenyen aquestes notícies que tot els idealismes són erronis, començant pels idealismes nacionals. I aquí sí que és bo començar per nosaltres i, abans de treure pit, veure totes les xacres que arrosseguem i que patim.