ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS

El pare Manel és un exemple de capellà compromés, de capellà que està al costat de la gent. Per això sembla que ha estat a punt d’estar excomunicat. Aquest poema preten ser un reconeixment a la seva tasca i jugar una mica amb ell.

PREGÀRIA AL PARE MANEL.

 

Estimadíssim i terrenal Mossèn Pousa, pare Manel

Obrer de l’església, que els de dalt no ens prenguin mai més el pel.

Que ells es fan fer un bon francès i la manicura

Quan nosaltres treballem de sol a sol a sol,

Neden al seu gran club  braça, papallona o crol

I després ens passen a nosaltres la factura.

 

Estimadíssim i celestial Mossèn Pousa, pare Manel,

Vicari de Crist, que els poderosos només ens prenen el pel.

Sabeu que ens van fotent ben fotuts per totes bandes

I en acabat resulta que es van a confessar,

per penitència els capellans els fan resar

credos i salves o qualsevol altre corranda.

.

Estimadíssim i terrenal Mossèn Pousa, pare Manel

Obrer de l’església, que els de dalt no ens prenguin mai més el pel.

Seria millor que al sortir del confessionari

Aquesta gent que són com els antics fariseus,

En comptes d’agenollar-se davant de la creu,

tornessin el que han robat signant el talonari?

 

Estimadíssim i celestial Mossèn Pousa, pare Manel,

Vicari de Crist, que els poderosos només ens prenen el pel.

Que aquí baix, al nostre desgraciat, vell planeta

El Papa i els bisbes fan la rosca a aquests lladregots

Mentre nosaltres rebem càstigs i mastegots

Per què tothom s’hi veu amb cor de fer-nos la punyeta?

 

Estimadíssim i terrenal Mossèn Pousa, pare Manel

Obrer de l’església, que els de dalt no ens prenguin mai més el pel.

Remou àngels, sants, màrtirs i Déu amb tes pregàries

Per què això gaire temps més ja no es podrà aguantar

I hi ha moltíssima gent que es passa a l’Alcorà

I diu que és Alà qui fa coses extraordinàries.