ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS
Bloc de Tomàs-Maria Porta i Calsina
JA ENS EM AUTORECONEGUT COM A SOBIRANS.
El Parlament de Catalunya va aprovar en el passat diverses resolucions com la d’ahir en les que reconeixia el dret de Catalunya a l’autodeterminació. La primera observació que cal fer a aquesta circumstància – que tant sovint reconeguem el nostre dret al Parlament – és que sembla que no ens l’acabem de creure gaire. En realitat el que ha passat fins ara és que ens l’hem autoreconegut però no l’hem exercit mai. Era com una mena de brindis al sol. Veníem a dir: ei, encara que vosaltres no us ho cregueu, tenim el dret a autodeterminar-nos. Aquest vosaltres no se sap ben bé si eren els propis catalans i/o els espanyols.
Ara la cosa sembla que va diferent ( però si va diferent, no s’entén massa perquè hem perdut tant de temps per a tornar a votar el mateix que ja havia aprovat el Parlament, és a dir, pel Parlament de Catalunya, el dret a l’autodeterminació ja el teníem reconegut ). Sembla que no es tractarà només de dir que tenim dret a autodeterminar-nos encara que ningú no s’ho cregui, sinó que efectivament s’intentarà dur a terme un referèndum d’autodeterminació. Això es vol que es faci l’any 2014 ( els catalans som un sentimentals: la data procurarem que sigui el 11 de setembre del 2014, es a dir, 300 anys després de la nefasta caiguda de Barcelona a mans dels borbons, els espanyols i els botiflers).
No he vist el debat al Parlament perquè ahir tenia coses per fer i no el penso veure sencer perquè els arguments dels uns i dels altres són prou coneguts. Tot i així vull observar que trobo exemplar l’actitud d’IC, que trobo desconcertant l’actitud de les CUP i que estic totalment a l’expectativa del que passi d’ara en endavant amb el PSC-PSOE.
Sempre m’ha costat entendre IC. Em costava quan era el PSUC i era comunista. Em costava quan era el PSUC i era eurocomunista. I em costa ara que és IC i és ecosocialista (?). No acabo d’entendre quin és el seu projecte social, quina és la seva proposta. Ara bé, en aquesta ocasió han apostat pel dret a decidir dels catalans i això ens honra com a demòcrates, tenint en compte que bona part del seu electoral és d’origen espanyol.
A les CUP tampoc no les entenc gaire. Tampoc me n’acabo de fer a l’idea de quin és el seu projecte social, de com governarien, de com legislarien. Tinc la sensació, a més, que si per una banda aporten frescor a la democràcia catalana, per una altra banda ratifiquen un tiquismiquisme molt propi de les esquerres catalanes i dels catalans en general. Aquest tiquismiquisme nacional fa que no es puguin assolir acords importants per culpa d’una coma o d’un punt i coma i deixen claríssim que, per molt que d’Ors i els noucentistes ens volessin convèncer del contrari, els catalans som bàsicament barrocs ( i quan pretenem ser clàssics, més barrocs encara ). Suposo que aquest doble barroquisme de catalans i d’esquerrans explica perfectament les dues abstencions de les CUP.
Al PSC-PSOE hi ha 5 demòcrates catalans que no han volgut votar, d’altres que no s’han atrevit a desobeir els capos i d’altres que des de la distància de la jubilació política deploren que el PSC voti el mateix que el PP i C’s. El que li passa al PSC-PSOE és molt senzill: ha de decidir si vol ser PSC ó si vol ser PSOE. Ja no pot ser les dues coses. Ja no pot continuar mantenint les dues ànimes. El PSC-PSOE no només es troba en una situació agònica des del punt de vista electoral – tot assenyala que encara s’enfonsarà més- sinó que està a punt de viure una trencadissa interna molt important. A una banda quedaran els que creuen que la sobirania pertany als espanyols ( Navarro, Montilla, Iceta etc…) i a l’altra banda els que creuen que la sobirania pertany als catalans (Maragall, Geli, Martínez Sempere, Elena, Tura, Castells etc…). El lògic és que tota aquesta gent marxés a ERC per a consolidar una esquerra sobiranista catalana.
Ah i respecte del PP dir que ja sabia que eren botiflers, però que no els tenia per mal educats, perquè només es pot considerar com a mala educació votar i abandonar ostentosament el Parlament: aquests ens volen donar lliçons de democràcia?
L’essencial, ara, és saber quin serà el proper pas de CiU – ERC – IC – CUP (si pot ser, és clar ). Quins seran els torpedes que ens enviaran des d’Espanya i com els encaixarem.
També és molt important l’evolució del PSC-PSOE. A veure si els seus sobiranistes catalans donen algun pas per fer-se amb el partit o per emigrar a ERC.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Una enamorada -i de pedra picada- de l’Alfons López Tena
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!