Si el riscurs del rei felip vi va ser la nit, el discurs del president Puigdemont va ser el dia. El president, que caracterialment sembla un persona més aviat esverada, semblava més tranquil que mai, segur del que fa i del que diu, generós, obert i convincent. Just al contrari del rei tancat, amenaçador i manipulador.
Potser a mi personalment m’haguès agradat que no hi hagués tant bon rotllo. Crec que després de tot el que ha passat a casa nostra en els darrers anys, en els darrers mesos, però sobre tot en els darrers dies, els catalans ens hem guanyat el dret a estar molt emprenyats. Ja no és que se’ls maltracti jurídica, econòmica i políticament, és que ja fins i tot se’ns maltracta físicament i ningú no ens demana disculpes. Ans al contri, és troba plus quam perfecta l’actuació dels cossos repressors de l’estat i denuncien els Mossos, de qui Puigdemont és el cap.
Suposo que Puigdemont va dir el que tocava i no el que li sortia de l’ànima. Per això ell és el president i jo no. I és un gran president. Probablement el més important de la història moderna de Catalunya. Per això sé que, malgrat que molts catalans dolguts i indignats amb els espanyols, haguéssim volgut un discurs més agressiu, el President Puigdemont va fer el que tocava.
Avui, l’endemà del discurs, és torna a veure clar qui vol dialogar i qui no vol dialogar. El president Puigdemont ha dit que accetaria una mediació internacional i fins i tot, posteriorment, em sembla que des d’aquí s’ha dit que no ens veuria amb mals ulls que la mediació la comencés gent de PODEM.
Espero que ningú no confongui aquesta voluntat de diàleg amb un sentiment de feblesa per part nostra perquè s’equivocaria molt.
La resposta immediata de la Soraya és que aquí no hi ha cap mediació que valgui, ni cap diàleg que valgui mentre nosaltres no acatem l’ordre constitucional i deixem de somiar en la quimera d’un referèndum. No està malament per gent que s’omplen la paraula de democràcia. Es clar que el portaveu del PP – que se suposa que no és l’individu més ximple que troben a la seva seu – ens ha dit nazis i s’ha quedat tan ample. Crec és el mateix que va dir que érem una zodíac punxada i ells un trasanlàntic de l’hòstia. A aquest sembla que l’hagin tret de Sant Boi, amb perdó dels que hi ha a dins.
La resposta dels socialistes te dues ànimes. L’ànima espanyola, que està totalment d’acord amb el que va dir el seu rei – ja no sé quan temps fa que aquesta gent va deixar de ser republicana i socialista i obrera i demòcrata i són només un partit espanyol – i l’ànima pseudo-catalana de l’Iceta que va dir que ells – suposo que vol dir el PSC – s’oferien a fer de mediadors. Home, tenint en compte quina ha estat l’actitud del PSC i del PSOE durant els darrers anys, com a broma no està malament. Faria el mateix paper mediant el PSC-PSOE que el rei d’espanya.
Crec que hem de valorar – i molt – que tinguem un govern que compleixi les seves promeses electorals i sigui capaç de fer-ho contra les embestides d’un estat neofranquista, bèstia i corrupte. La seva valentia és excepcional i ens ha cridar a nosaltres a no deixar-los sols. Nosaltres no volem ser súbdits de cap govern, però si el govern fa el que el poble vol – i aquest ho fa – hem de ser coherents fins al final.
Això vol dir sortir al carrer les vegades que calgui i fer les vagues que calgui. No hem de caure en les provocacions. Però hem de perserverar fins que s’imposi la nostra raó, que és la raó de la democràcia, la llibertat, l’igualtat i la fraternitat.
Gràcies president Puigdemont!!!!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!