Aquesta paraula va estretament lligada a la Revolució Russa, als Bolxevics de Lenin, a la classe obrera, la dictadura del proletariat…als companys de lluita…
Enmig d’aquella conjuntura i d’un cúmul important de bones intencions i esperances, aquells ulls blaus traspuaven una serenitat bondadosa que em va sorprendre…des d’aquell moment vaig decidir que volia esbrinar què hi havia al seu darrere…qui hi havia al seu darrere…
De vegades, a la vida, et creues amb persones que sense saber ben bé perquè fas teves amb una rapidesa sorprenent. Persones que, malgrat el poc temps de coneixença, tens la sensació que t’acompanyaran durant molt de temps…persones que esdevenen Camarades de lluita i de vida, que omplen i fan créixer.
Doncs bé, després d’uns mesos ja he esbrinat qui i què hi havia rere aquells ulls blaus amb els que vaig topar en aquella reunió…un bon Camarada per compartir vivències i militància.
I en els pasadissos del Kremlin ja fa uns dies que es parlar del Camarada Vilinski i la Camarada Baraldov…i les estrelles roges que auguren que aquesta amistat va per llarg…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Gràcies per aquestes paraules que omplen de pinzellades de màgia la nostra camaraderia. Sense els ulls de fageda, oberts i plaents, el retorn a la gran Rússia hagués estat molt dur. Mirant des de la finestra el riu Fresov, s’observa que tenim tot el temps del món. Tota l’amistat del món i molt més.