La lluna en un cove

No em refereixo a l´aigua que cau del cel en un dia núvol com avui si no a la meva Euga. Si, la meva euga … des de petita que havia volgut tenir un cavall, com molts nens, i ara ja ho puc dir: tinc una euga.
M´agradaria explicar-vos la seva història, com ja he fet alguna altre vegada que us he explicat les aventures d´algún altre animal, se´n aprenen moltes coses.

La Pluja és una euga velleta, com a mínim té uns 17 anys, i jo li dic “l´àvia revel” perquè tot i ser gran, o potser per aquesta raó, és tossuda, tossuda de veritat. És mansa i dòcil com poques però si no té ganes de fer alguna cosa, per bé que li demanis, sempre et diu que no.
La veritat és que no m´estranya, ha passat per diversos amos al llarg de la seva vida i ha corregut món ( com a mínim catalunya ) , l´han fet criar varies vegades i no sé quins treballs li han fet fer abans de veure-la però si sé com va arribar a l´hípica. El seu últim amo, cuidador o com volgueu dir-li, no la va tractar massa bé, i els anteriors em sembla que tampoc massa,  i va arribar molt prima, se li veien tots els òssos, les peülles les tenia tan llargues que no podia caminar i tenia ferides i úlceres per tot el cos. No volia fer res, ignorava completament el que li diguessin els humans si no portaven menjar a la ma i es quedava ben quieta amb el cap ben baix sense fer ni una sola passa en tot el dia.
En arribar a la hípica la van dutxar i curar, li van donar tot el menjar que necessitava i li van ferrar de nou. Jo li anava portant pastanagues cada dia i entre les atencions de tots ha tirat endavant. No és juganera ni massa simpàtica, no m´estranya, però resulta que li encanta anar a passejar amb altres cavalls, es tranquil.la i dócil, fa doma a la pista, encara que una mica a contracor i quan troba un cavall que li agrada es fan molt amics. Fins i tot fem doma natural i és apte per fer teràpia a les persones … desrpés del que li han fet a ella!!
Ens hem guanyat mútuament, és la mimada de l´hípica i diuen que no ens saben veure l´una sense l´altre.
Ara ha de fer molt repós, té un òs de la cama trencat i miro de mimar-la i d´enviar-li tota la meva energia positiva perquè es curi aviat.
Com que aquests dies he patit una mica per ella jo ja he pensat en buscar-li una juvilació digne en un prat ple d´herba perquè mengi i corri tan com vulgui, que és el que es mereix. De moment, però, sembla que no caldrà juvilar-la encara però puc fer que visqui el millor possible i procurar donar-li tot el que no ha tingut.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!